dijous, 23 de juny de 2022

pd 2492 Acceptar les "cookies"

 (arafa<d'1any)

... cada dijous vaig a aquest mateix bar de l'Eixample de Barcelona. És un bar d’aquests cuquis que fan cookies... L’atenen tres noies, que ja es veu que han de ser simpàtiques per contracte. Quan entres sempre et diuen un “hola” franc, alegre i musical. Potser mi-do. Com el cucut que cantava dins del bosc de la cançó. Cu-cut!
Cada dijous li demano un tallat a la mateixa noia. Sempre un tallat. I cada cop ella se’m mira perplexa, aclaparada, espantada, diria, i em diu: “No entiendo”. Cada dijous la mateixa noia i la mateixa clienta fan el mateix ritual. Jo repeteixo “Un tallat”, provant de ser molt simpàtica, i ella repeteix que no m’entén, ja no tan simpàtica. Llavors o li dic “Un cortado” o li dic “Un tallat es un cortado” o una companya del fons li tradueix la petició...
Ella potser viu sense saber que existeix el català (no ho descartaria). En tot cas, el que em sorprèn és que la noia aconsegueixi, setmana rere setmana, no fixar aquestes dues paraules... Em sembla molt més difícil i meritori per part seva no recordar i interpretar aquestes dues paraules que no pas recordar-les...
Empar Moliner, 18.12.2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada