Avui, a Catalunya, trobem una
proliferació de plans institucionals "contra" el racisme que, en lloc de
desactivar l’odi, podrien estar actuant com a combustible per a les
narratives que pretenen erradicar... Ja no parlem només de gestionar fluxos; estem davant d'una ofensiva
política que criminalitza la diversitat en si mateixa. Aquesta deriva
s'alimenta de la mixofòbia (la por a la barreja) i utilitza dos recursos
tan falsos com efectius. Primer, el recurs històric: la fantasia d'un
passat homogeni en què l’heterogeneïtat és vista com una "anormalitat"
que cal extirpar. Segon, el recurs demogràfic: el relat de la
substitució, la por irracional que la minoria esdevingui majoria. Aquest
còctel crea un ambient de por en què la diversitat es percep com una
amenaça a l'ordre...
Estem davant de l’aparició d’un activisme governamental fins ara
desconegut. Aquest procés es produeix quan la lògica de la pancarta i la
confrontació pròpia dels moviments socials penetra en les institucions,
transformant l'administració en un agent "anti". El govern deixa de ser
un gestor del bé comú i d'un espai públic compartit per convertir-se en
un actor que reacciona des d'una trinxera d'ideologia reactiva.
Aquesta reacció, que veiem en molts ajuntaments i en la mateixa
Generalitat, planteja un dubte seriós: aquestes polítiques reactives
aconsegueixen els seus objectius o, al contrari, regalen encara més
adeptes a l’extrema dreta? ... El sistema cau en l'error de fer polítiques "per a
immigrants" mentre que les úniques que s'adrecen a la resta de ciutadans
són "contra" ells, punint reaccions que sovint neixen d'un dèficit
d'eines per gestionar la pluralitat. En posar el focus només en el
conflicte, estem validant que la immigració és un "problema". Aquest
enfocament no redueix la xenofòbia; la fixa en l'agenda pública i
contamina l'espai de convivència...
