(arafa<d'1any)
Els problemes de la llengua catalana deriven de tres raons. Primer,
haver de viure dins un estat que la sotmet a la persecució, el menyspreu
o la ignorància segons les èpoques (el darrer episodi, el d’Unides
Podem demanant que el català s’anomeni “balear” a les Illes.) En segon
lloc, el contacte aclaparador amb el castellà i, en segons quins usos,
amb l’anglès, que castiguen la necessitat de fer servir el català i van
eliminant l’ús d’expressions genuïnes que permetin viure fora de la
permanent traducció simultània. La conseqüència d’aquestes dues raons és
la pèrdua d'autoestima del catalanoparlant, que ja ve tocada des de fa
segles. I la tercera raó és la pèrdua de capacitat per fer-se entendre
oralment o per escrit i la creixent dificultat per entendre un text.
Aquesta tercera raó no és exclusiva del català, però la pobresa
expressiva li fa més mal que a altres llengües per les dues primeres
raons. Qui s’expressa ordenadament és que pensa ordenadament i,
sobretot, pensa per ell mateix. Podríem començar per aquí.
Antoni Bassas, 26.6.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada