... El 714, hauria de ser una fita recordada: és quan els musulmans
berbers i àrabs culminen a les actuals terres catalanes la conquesta de
tota la península Ibèrica... A l'actual Catalunya, Girona i Barcelona no van oferir resistència, però
sí Tarragona, que va quedar destruïda i deshabitada, o Badalona,
Mataró, Terrassa i possiblement Empúries. Tots plegats vam passar a
formar part de Al-Àndalus... les Balears no van entrar al món islàmic fins al segle X...
Al segle VIII i següents els cristians van poder seguir practicant la
seva religió, això sí, a canvi de pagar uns tributs especials... En aquells temps, en poques dècades (711 al 755), van venir un milió de
persones procedents del món aràbic i del nord d'Àfrica (sobretot
berbers = amazigs), que es van afegir a una població peninsular que es calcula que
tenia entre 6 i 9 milions. La barreja era inevitable... també els musulmans en territori cristià van poder conservar el seu
credo, de nou amb algunes limitacions i peatges monetaris: són els
anomenats mudèjars, moros o sarraïns...
L’empremta cultural musulmana és molt rellevant... No en va, sense ells no ens haurien arribat els avenços
babilònics, indis i de l’antiga Grècia. Des de la botànica a la física i
la matemàtica, passant per la medicina i la farmacologia, o la mecànica
i la zoologia... Per descomptat, és prou sabuda la influència en el vocabulari, la toponímia i la cuina. En la llengua, ens han llegat des de l’enxaneta dels castellers fins als verbs amanyagar o tafanejar,
per citar casos poc coneguts. I en el menjar, la llista és suculenta:
l’escalivada, l’arròs, el sucre, el safrà, el festuc, la síndria... En
fi, res com un bon àpat d’escalivada i arròs per combatre la resclosida i
intolerant islamofòbia.
