E.E. 79 Llarga vida al "Per molts anys!"

“Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys…”. Si heu llegit aquesta primera frase cantant, és que heu crescut amb el Super3. I segurament sou dels que encara poseu aquesta cançó a les festes d’aniversari...  els responsables de l’entranyable club infantil català van aconseguir el que tan sovint sembla impossible: que les formes tradicionals sonin modernes i, gràcies a això, pervisquin. Jo mateixa, de petita, reservava el “Per molts anys” per als meus avis. “En vida teva”, em responien. O “Per molts anys que ho puguem celebrar”. Tan bonic que és desitjar llarga vida i tan poc que t’importa quan no has sortit de l’ou… Doncs gràcies a la màgia del Super3, la pàtina d’antigalla va desaparèixer.I, esclar, quan ets conscient que dir “Felicitats!” és una manera recent (calcada del castellà) de felicitar algú pel seu aniversari, t’alces com el paladí del “Per molts anys”, malgrat que cada vegada més gent (catalanoparlant, eh!) et miri com si fossis d'un altre planeta quan els hi dius pel sant. I això que fins no fa pas tantes dècades aquí només es felicitava pel sant!. Ara bé, ¿ens hem de flagel·lar perquè cada vegada es diu més “Felicitats” o (oh, sacrilegi!) “Moltes felicitats”? A veure, són expressions que també han fet forat per donar l'enhorabona, i segurament a molts parlants ja no els resulten estranyes. O com a mínim no els grinyolen tant com el “Feliç Nadal” o les “Felices festes” o, valga’m déu, la “Feliç Diada” estampada en les imatges que circulen pels grups de WhatsApp. La felicitat s'ha cruspit la bonança i cada cop costa més sentir o llegir un “Bon ... el que sigui”.

Maria Rodríguez Mariné, 15.X.2022