pd 276

PUNT / Divendres, 15 de desembre de 1989

LES INCOMODITATS DEL MAGISTERI

Raimon Bonal

M'asseguren persones coneixedores del món dels ensenyants que abunda un desànim notable entre els professionals de l'ensenyament...

... no he vist cap símptoma de voluntat política de treballar seriosament per la qualitat de l'ensenyament públic. Si miro endarrere, m'adono que hem millorat molt, però no és mirant endarrere que hem de consolidar un sistema educatiu digne i progressista, sinó que  hem de mirar l'aquí i l'ara per veure què hem de corregir, què hem de dignificar i què hem de suplir. Seria injust dir que no es fa res; però em temo que hi ha massa coses enfocades únicament de cara a al galeria o amb la intenció única de recerca de vots...

... i no s'hi val a dubtar sistemàticament de la seva (del mestre) capacitat professional, perquè l'experiència ens demostra que els que s'ofeguen en aquest terreny de la incomprensió són precisament persones molt capacitades per dur a terme la seva tasca avalada per un grapat d'anys d'experiència docent...

... Tenim uns mestres que han pogut superar l'etapa de la misèria ("passa més gana que un mestre d'escola"), tenim uns ensenyants que han aconseguit una certa estabilitat en la feina, tenim uns centres escolars que han arribat a superar l'extraordinària precarietat física dels mateixos immobles; però el que és cert, també, és que tenim uns professionals desanimats, desmotivats i sense incentius per al treball que fan...

pd 275

AVUI, dimecres 4 de desembre de 1985

LA FUNCIÓ DE LA INSPECCIÓ DE L'EGB

M. Tribó i Salmons

Acceptat que cal suprimir l'actual inspecció d'escoles perquè no compleix, ni pot complir, la seva principal comesa, que és fer funcionar les escoles amb bon rendiment, cal plantejar-se la qüestió de si s'ha de deixar funcionar l'escola sense cap inspecció o bé si cal crear-ne una de nova amb filosofia diferent... que servís per a millorar la qualitat de l'ensenyament i la promoció dels professors, coses que no poden fer-se donant ordres escrites assegut en una taula de despatx.

....

... tota escola ja té una inspecció real (encara que no oficial) en l'opinió dels pares dels alumnes i les autoritats locals; en l'acceptació, o el refús, de l'escola per part dels alumnes; en l'opinió de les persones assenyades que poden observar l'escola de prop, etc.

....

pd 274

EL PUNT / 1995?

INSTITUT O GUARDERIA?

Francesc Canet

... detecto en l'actitud d'un sector molt nombrós de pares una por inconfessada a dur els jovenets de dotze anys als instituts, una nostàlgia per la guarderia perduda, una sublimació perjudicial de l'instint paternal de protecció....

A aquests pares tan angoixats caldria recordar-los amb urgència sideral que a la dècada dels seixanta (i abans) els nens de deu anys ja anaven als instituts (escassos, allunyats de la majoria de domicilis, sense transport escolar), que tenien les tardes lliures, que a les aules d'aquell temps s'hi amuntegaven sovint mig centenar d'angelets, que els llicenciats d'aleshores se'n sortien de la tasca d'ensenyar (uns més que altres, talment com ara)...

pd 273

PRESÈNCIA / 20 d'agost de 1995

CAP AL MODEL EDUCATIU SUEC

Enric Matarrodona

... es pot arribar a entendre que segons l'OCDE els professors d'ensenyament secundari de l'Estat Espanyol siguin els menys apreciats pels seus conciutadans, però no era fàcil imaginar que en aquest aspecte ens trobaven a nivell suec...

... podria molt ben ser que la resposta fos la conseqüència del poc apreci que tindria la ciutadania per l'educació en sí mateixa, o pel sistema com està muntada...

... una sociòloga diu que la causa s'hauria de buscar en la importància social que darrerament ha adquirit el paper i la figura del psicòleg. Home, això seria dir molt, seria com dir als professors que són la causa primera dels fracassos escolars i que, és clar, els psicòlegs han d'anar darrera a arranjar-ho...

...Amb tot però, el menys probable és que el model suec hagi acabat fent forat.

pd 272

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (i II)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... Els assistents passius al debat, vinguts voluntariosament, que s'han pagat de la butxaca el desplaçament i, molts cops, les hores del professor substitut, resten atònits davant l'espectacle. ¿Perill d'una història barretinaire? La realitat és que la immensa majoria de professionals segueixen llibres de text amb les programacions oficials, que fins fa dos anys no contenien res de la realitat catalana... ¿Això què vol dir? Que si els ensenyants no se'ls recicla continuaran ensenyant allò que van aprendre a la universitat franquista i postfranquista i allò que els exigeixen fins avui als concursos d'oposició: història d'Espanya, amb mites inclosos... 

Mentre Catalunya no sigui un país normalitzat, les institucions i els professionals tenen el  deure de practicar la discriminació positiva amb els continguts de les ciències socials, a favor del coneixement del propi país.

Localisme, xovinisme, cridaran alguns...

La realitat educativa, però, és molt crua. Després d'aquest clàssic debat... ens assabentem que el Ministerio de Educación té a punt un projecte de continguts mínims que obliga tothom a impartir història d'Espanya, com sempre. Veurem què hi dirà la progressia del ram. Veurem què rebaixarà la Generalitat entre l'espasa d'aquesta progressia i la paret del ministeri.

pd 271

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (I)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... d'una banda proliferen difusors de la funció universalista de les ciències socials, que ens adverteixen, ara, del perill que es faci una història nacional de Catalunya monolítica... i concedeixen que "història de Catalunya sí, però..." Es pretenen oposats a un suposat perill d'història barretinaire, i fan escarafalls del treball sobre els mites propis: festa nacional, himne, personatges històrics, adduint que això és reproduir els errors de l'espanyolisme...

... d'una altra banda un sector que defensa la implantació de l'ensenyament de la història i la geografia de Catalunya tout court. Sense plantejaments innovadors...

...

¿Història nacional, història universal? Falsa polèmica ... l'anàlisi de la qüestió catalana és història universal i universalitzable, al costat dels conflictes escocès, cors, bàltic, balcànic, sahrauí o kurd...

pd 270

EL PUNT / 19-- ?

INDOCENTS

Enric Serra

Alguns establiments dels que es dediquen a "desemburrar gremlins" des del sector públic s'han queixat que, a l'hora d'acollir nous candidats a la normalització intel·lectiva i social, els de les escoles concertades trien i remenen per quedar-se els més rendibles i els menys molestos... si als uns i als altres els preocupés el futur dels protociutadans en estat salvatge que se'ls encomana, potser tindrien el valor de denunciar perversitats institucionals més greus, adherides com llagastes a l'arrel del sistema educatiu. Per exemple:si la normativa de matriculació a l'escola pública obliga a fer un escalat de preferències inversament proporcional a la renda familiar, no estan condemnant aquests centres a ser les escoles de les classes inferiors? Si no són capaços de trobar els motius per amotinar-se, quin  esperit inculcaran als que han de ser el revulsiu d'un present tan àton?

pd 269

AVUI ? -- juny de 1996

L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ EN LA SOCIETAT LAICA

Sebastià Benet Membre de Justícia i Pau

... els seus mateixos principis (del secularisme) tenen un indefugible orígen cristià. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no les va inventar la Revolució Francesa. I la solidaritat, o sigui l'amor entre tots els homes, és el primer principi evangèlic...

... tant les escoles laiques com les religioses haurien d'ensenyar obligatòriament història de les religions i el seu paper en la formació de les cultures. En canvi, la catequesi hauria de ser assumida per les comunitats cristianes i per les famílies. És injustificable que en nom de la secularització s'hagi privat a la majoria dels joves de conèixer fets històrics de transcendència cultural. D'altra banda, l'Església hauria de reconèixer que l'adoctrinament forçat que s'ha practicat a vegades a les escoles no ha contribuït pas gens a difondre els valors evangèlics a la societat.

pd 268

EL PUNT/ Dilluns, 29 de novembre de 1993

ELS NENS I EL SUBDESENVOLUPAMENT

Raimon Bonal

... Els poderosos discuteixen per qüestions de poder i de prepotència amb ànim d'ocupar un determinat territori o de fer prevaler la seva veu, i moltes vegades no dubten a emprar la força institucional més dura i bruta per aconseguir els seus objectius; mentrestant, hi ha moltes víctimes innocents que es troben en situacions dramàtiques.

Aquest és el cas dels nens i nenes absolutament indefensos davant la manca del més indispensable per sobreviure...

...

... la misèria, la desviació social i la solidaritat, interpel·len durament la nostra satisfeta consciència, No ens va gens malament donar una mirada profunda a les conseqüències del subdesenvolupament.  No ens va gens malament contemplar les conseqüències terribles a què condueixen inapel·lablement la guerra i les enormes i escandaloses diferències entre el Nord i el Sud.

pd 267

SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ / Dimecres, 15 de gener de 1992

UN CAMP D'ACCIÓ EN LA LLUITA PELS MÉS POBRES: ELS DISMINUÏTS PSÍQUICS (i II)

Ramon Soler Vila

... els disminuïts psíquics compensen generalment la seva intel·ligència disminuïda amb la seva gran capacitat d'estimar...

Per ells l'eficàcia, el diner, el confort, tot allò que avui es valora tant, no té la importància que té per molts, però, en canvi, en la seva jerarquia de valors, hi ocupen un lloc preferent l'acollida, l'amistat, l'amor...

... Existeixen unes comunitats (la de l'Arca, per exemple) amb persones que han decidit viure amb els disminuïts en unes comunitats on es comparteix llar, vida i treball, nit i dia, penes i alegries, angoixes i satisfaccions. Donen i reben alhora, creixen junts, s'estimen...

... Aquesta crida dels marginats la poden escoltar els cristians i fer-la seva. ¿No són els disminuïts psíquics els pobres de Jesucrist per als quals s'hauria de tenir una dedicació o una preferència especial?

També l'haurien de fer seva els no creients que tenen una sensibilitat social que els fa acostar als marginats per tractar de fer-los sortir de la seva situació i per defensar els seus drets.

pd 266

SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ / Dimecres, 15 de gener de 1992

UN CAMP D'ACCIÓ EN LA LLUITA PELS MÉS POBRES: ELS DISMINUÏTS PSÍQUICS (I)

Ramon Soler Vila

Cada vegada més, el món sembla dividir-se en dos. D'un costat els que són posseïts per la necessitat d'acumular riqueses, de tenir, de dominar i de ser superiors. De l'altre els que viuen dins d'una pobresa i una misèria involuntària i què, d'una manera o altra, queden al marge de la societat (vells, nens al carrer, alcohòlics i drogoaddictes, malats mentals, disminuïts, immigrants il·legals i tots els pobres de països subdesenvolupats).

...

Per molts els disminuïts no eren considerats persones, o ho eren molt poc, i es trobava natural que restessin tancats en una mena de gàbia, més petita o més gran, fos el seu domicili o fos un manicomi.

Hem vist amb els anys que, de mica en mica i gràcies a molts esforços, s'ha anat introduint la idea que el disminuït és una persona i que té els drets de tot home, i ha començat a sortir de casa  i dels manicomis...

pd 265

EL PUNT / Dimarts, 14 de maig de 1996

<< NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS>>

Raimon Bonal

Tots els nens i nenes tenen dret a una educació segons les seves possibilitats, cal articular un sistema educatiu personalitzat, gens competitiu i adequat a les necessitats de cadascú...

Hem passat de la consideració de les discapacitats a la definició extraordinàriament fecunda de "necessitats educatives especials". Un canvi qualitatiu d'una exigència i d'un compromís extraordinari...

(Alguns pensen) que mancaran recursos per a una empresa d'aquesta magnitud. La sospita que això pugui ser cert no pot de cap manera impedir que trenquem amb les concepcions antigues i ens lliurem generosament a aquesta idea. Segurament serà un problema de temps; però, no és veritat que val la pena  lluitar per una idea que, encara que modifiqui molts dels nostres hàbits ancestrals, pot convertir-se en un extraordinari benefici social, sobretot per als alumnes amb unes necessitats educatives més especials?

pd 264

Revista GUIX ? .......... 19-- ?

"NORMALITZAR" LA PROFESSIÓ D'ENSENYAR

Editorial

En iniciar-se el curs, els mitjans de comunicació de masses se'n recorden d'això que anomenem Escola i, o bé destaquen la normalitat de la seva posada en marxa, o bé es fan ressò dels problemes anecdòtics que poden sorgir... fem un repàs dels grans temes...:

"l'escola és una càrrega..."

"l'escola pública té molts defectes..."

"l'escola és un magatzem de nens i nenes..."

"trontolla el professorat..."

"brots de racisme...."

En general, sempre tenen un caire negatiu de cara a l'escola i als professionals que hi treballem...

...

Els mitjans de comunicació haurien d'ajudar l'escola i haurien d'oferir elements de reflexió a les famílies i a la població en general sobre educació i societat i el que es desprèn d'aquest binomi: integració social, progrés econòmic, investigació i creació, etc.

... ¿Han analitzat els sociòlegs, els psicòlegs, els psiquiatres i els periodistes que aquests grans mitjans tenen en nòmina com el tractament (superficial, sensacionalista, anecdòtic...) que fan de l'educació influeix en la feina dels professionals que hi treballem?

Els educadors, mentre ens arriben les respostes, procurarem continuar fent la nostra feina, tan bé com puguem.

pd 263

AVUI, dimecres 15 de setembre de 1993

CONFIAR EN ELS MESTRES

Ramon Solsona

... Quan es parla en públic de mestres i professors se sol fer amb un to fortament intemperant... Els ensenyants en quedem amb el pim-pam-pum de barraca de fira...

...

La meva percepció és que a l'escola se li exigeix molt a canvi de poc. Pares i mares cada vegada s'inhibeixen més de l'educació dels fills i la deleguen en l'escola. Si no llegeixen prou, la culpa és de l'escola; si mengen amb els dits, la culpa és de l'escola; si no tenen informació sexual, la culpa és de l'escola. En els darrers anys es constata una creixent dificultat per entrevistar-se amb pares i mares d'alumnes que no volen implicar-se en l'educació dels fills.

... qui creu en l'escola avui?... L'entorn escolar es creu els valors educatius? Es fomenten les mateixes actituds a casa i a l'escola?...

Avui és un bon dia per fer confiança explícita als mestres. Perdoneu-me el tòpic: el futur del país passa per les seves mans. Si no ens ho creiem, estem perduts.

pd 262

EL  PUNT, divendres 26 de febrer de 1993

EMPRESARIS PÚBLICS

Lluís Muntada

... Un dels perills de la democràcia és interpretar les institucions públiques com una empresa i, conseqüentment, fer avançar la maquinària d'estat només amb una lògica mercantilista...

... la línia dominant a Europa és la que defensa la privatització dels serveis estatals, fet que ha provocat l'aparició de polítics que administren la cosa pública amb una mentalitat privada....

... Però és trist que el President de la Generalitat i el conseller d'Ensenyament elogiïn insistentment l'escola privada, quan la pública, malgrat els seus minsos recursos, també forma professionals d'una vàlua inqüestionable i compleix una funció social innegable. Fins i tot la de recollir aquells alumnes que queden a la cuneta, un cop l'escola privada els ha desestimat, acadèmicament o per insolvència.

pd 261

AVUI, 27 de juny de 1985

PROGRAMA D'IMMERSIÓ I PROJECTE EDUCATIU

Joaquim Arenas i Sampera

... No podia deixar d'interrogar-me, entre pregunta i admiració, sobre les intervencions que acabaven de fer uns mestres en una reunió de cloenda de seminaris d'assessorament. Quanta lògica, quanta voluntat educativa, quin ofici més ben après i que distant de les pirotècnies didàctiques brillants i contundents. També es reflectia la maduresa professional en aquella vuitantena de mestres que allí s'havien aplegat. Eren de trenta-quatre escoles públiques...

...

... Hi ha un fet cert. Uns alumnes arriben a l'escola amb el coneixement, més o menys intensiu, de dues llengües, el català i el castellà. D'altres, però, només en saben una de llengua, el castellà, que és el de la seva família.

Davant d'aquesta desigualtat inicial, l'escola ha de tenir una funció compensatòria que doni a tots els alumnes les mateixes possibilitats expressives i culturals, els mateixos instruments...

...

... Perquè és un fet comprovat i estudiat científicament que, independentment de la llengua familiar, els escolars que dominen per igual les dues llengües oficials a Catalunya són aquells que han fet majoritàriament l'ensenyament en català.

pd 260

AVUI,  26 de setembre de 1990

HÈRACLES, AQUÍ M'AGRADARIA VEURE'T

Jaume Cela

Tothom coneix els treballs d'Hèracles. Dotze treballs per expiar un crim... Del tretzè treball ningú no en parla. Hèracles va estar de sort. Els mestres el vivim cada dia: la diversitat.

...

Sóc dels qui creu que la diversitat és un do, però cada dia m'alegro de no tenir una vareta màgica i poder suprimir les diferències... La temptació igualitària és molt forta.

...

El mestre, l'equip de mestres, s'ha d'adaptar a tota aquesta diversitat, ha d'intentar potenciar les capacitats de cadascun d'ells, ha de partir-se i repartir-se, ha de procurar que tots arribin al mínim més elevat i al seu màxim, ha de viure aquest diversitat d'una manera positiva i engrescadora...

pd 259

EL PUNT, ......... 19-- ?

EL LLIBRE DE TEXT

Francesc Imbernon i Gregori Casamayol

El llibre de text rep crítiques no solament dels qui didàcticament adopten posicions contraposades al monopoli de la informació que comporta, sinó fins i tot d'aquells que l'utilitzen...

... En principi, no podem dir "no" radicalment. Diem més aviat "no al llibre de text com a manual únic". Una sola visió produeix un pensament rígid i estereotipat.... Tinguem, doncs, llibres - així, en plural - que ens aportin la pluralitat i la complexitat de l'ésser humà i les seves manifestacions...

... el rebuig del llibre de text com a manual únic porta implícita la utilització d'un material plural (material de classe, o biblioteca d'aula o com se'n vulgui dir) que pugui ésser utilitzat lliurament pels nostres alumnes i que potenciï la investigació i la creativitat... sense això no podem impulsar una pedagogia de la investigació.

pd 258

EL PUNT, dimarts 14 d'abril de 1992

L'ONADA IMMIGRATÒRIA

Santi Vilanova

Davant el risc de l'onada immigratòria estrangera no podem amagar el cap sota l'ala...

Els immigrant s'han convertit en una mà d'obra barata...

... alguns dels que no aconsegueixen trobar feina cauen en mans dels clans de la droga, la prostitució i la delinqüència. I ja hi som! Paguen justos per pecadors i els immigrants acaben essent el brou de cultiu per a la xenofòbia i el racisme...

...

Tot i la indefensió que pateixen la majoria d'immigrants, la prefereixen abans que morir de fam en el seu país d'origen. Masses de joves de pell de color s'enlluernen amb els reflexos de la nostra societat de consum... També ells volen tenir cotxe i gaudir del nostre confort. Allò que se'ls amaga, però, és que el nostre benestar s'ha fonamentat en bona part en la destrucció dels recursos que haurien de permetre l'autosuficiència dels seus pobles...

...

La presència pels nostres carrers de fills del Magreb i el Sahel que lluiten per sobreviure ens ha de recordar aquesta realitat i la responsabilitat que té sobre la seva situació un sistema que sobreviu gràcies a la destrucció premeditada de dues terceres parts del planeta. És l'efecte bumerang del monstre que hem generat.

pd 257

PUNT DIARI, 19 de gener de 1986

LA RIQUESA DE L'ENSENYAMENT

Raimon Bonal

La professionalitat de l'ensenyament sembla que és un problema de vocació; és a dir, la competència en la transmissió d'uns coneixements no neix precisament d'un saber fer tècnic, sinó d'una entrega i donació recíproca entre el mestre i l'alumnat...

...

L'ensenyament no és pas només instruir, sinó que essencialment és capacitat de motivació i transmetre agudesa crítica i analítica per tal que l'alumne aprengui a manipular i a construir la seva pròpia realitat...

...

Quin error tan greu, de creure que un professional amb un currículum d'estudis notable serà necessàriament un bon educador!

...

Ésser mestre no és pas un problema tècnic, és fonamentalment un fet de comunicació.... 

Ésser mestre, avui, és una veritable aventura.

pd 256

EL PUNT, dissabte 9 d'octubre de 1993

<< RITORNELLO>>

Narcís Pijoan

Ja han tornat a entaforar els nanos a l'escola; ja els han tornat a amargar els matins i els dies, a ells, criatures en estat salvatge que tant desitjarien córrer i saltironejar per les pinedes de la tardor...

... ells hauran d'aprendre a produir i a consumir. Perquè a l'escola els inculquen coses perverses i, de vegades,  prou respectables. Els ensenyen a ser ciutadans; a integrar-se practicant esports estúpids i competitius...

... El cas és que després de tanta escolarització, després de tanta ignomínia competitiva com els professors han d'ensenyar a llurs deixebles, cal comptar també amb les maniobres específiques dels pares, l'objectiu principal dels quals és exhibir el propi nen com a símptoma de distinció, el nen com a bé de consum, com a usdefruit, com a fetitxe, com a cosa...

... tots els papàs i les mamàs... estan íntimament convençuts que el seu fill és més llest que els altres i que algun dia coneixerà la glòria. Vet aquí la raó que els impulsa a tenir-los tot l'any sobrecarregats de classes particulars i de cursos intensius d'anglès o de flauta dolça. Sovint penso que el que caldria fer és escolaritzar els pares. Però sempre reben els més febles...

pd 255

EL PUNT, 24 de setembre de 1994

OPINIONS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Irene Caselles

UN TERÇ DE LA POBLACIÓ DE L'ESTAT OPINA QUE LA PRESÈNCIA D'IMMIGRANTS ÉS NEGATIVA

Una enquesta feta pel CIS revela que un set per cent dels ciutadans votarien un partit racista, però només un 8% és contrària, de manera explícita, a l'arribada d'immigrants procedents del Tercer Món, i pràcticament tothom està d'acord amb la premissa que cada individu ha de gaudir de la llibertat de viure i treballar en qualsevol país, sigui o no el seu.

La idea més generalitzada és que els immigrants treuen llocs de treball a la població d'aquí.

La major part dels consultats creu que han de mantenir la seva llengua i la seva cultura, però també han d'aprendre l'idioma local i acceptar els costums de la zona on visquin.

pd 254

AVUI, divendres 5 de juliol de 2002

EUROPA VA ACOLLIR ELS PRIMERS IMMIGRANTS FA 1,75 MILIONS D'ANYS

Joaquim Elcacho

Un equip d'investigadors de Geòrgia, Estats Units, Suïssa i Catalunya han descobert al jaciment de Dmanissi (Geòrgia) les restes fòssils d'un crani que correspondria a un dels primers individus del gènere Homo que van emigrar de l'Àfrica per ocupar Europa i Àsia, fa aproximadament 1.750.000 anys...

... els primers Homo van aparèixer a l'Àfrica fa 2 milions i mig d'anys i van poder emigrar a Euràsia  en busca d'aliment gràcies, en bona part, al desenvolupament del seu cervell...

pd 253

EL PERIÓDICO, dimecres 24 de juliol de 2002

L'ONU DENUNCIA L'AUGMENT INSULTANT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE RICS I POBRES

Manuel Vilaseró

Alerta pel creixement de la desigualtat al món.

23 països africans estan pitjor ara que el 1975.

Espanya és l'últim dels països de desenvolupament alt i està a la cua de la UE. A més perd cinc posicions en igualtat social perquè només les classes altes s'han beneficiat del creixement econòmic. 

"El món no ha semblat mai tan lliure, però tampoc tan injust. De quina altra manera, si no de grotesc, es pot qualificar que l'1% més ric del món ingressi més que el 57% més pobre." (Gita Welch)

pd 252

EL PERIÓDICO, 17 d'octubre de 2010

LES POLÍTIQUES ASSISTENCIALS: LES AJUDES A EUROPA

Rubén Gómez del Barrio - Elianne Ros

Una onada d'ajust pressupostari recorre Europa i el món desenvolupat en general. Després d'una primera fase d'augment de les despeses socials per contrarestar els efectes de la crisi, els governs entenen que ara ha arribat el moment d'estrènyer el cinturó. Però ni tots els països surten del mateix punt departida ni a tot arreu l'ajust és de la mateixa magnitud. Espanya parteix d'un esglaó molt més baix.

El paradís de les ajudes. A  Alemanya  el debat és sobre si val la pena treballar si amb el que dóna el Govern ja es pot viure, sense luxes, però viure....

A França... els fills ni tocar-los... En comptes de suprimir les ajudes directes, han retallat les desgravacions...

pd 251

EL PUNT, dijous 28 de març de 1991

EL DESPOBLAMENT RURAL S'ATURA I EL MODEL DE VIDA S'APROPA AL DE LES ZONES URBANES

Glòria Porqueres

(entre 1975 i 1986) El procés de despoblament de les zones rurals s'ha aturat significativament en els últims anys...

A Catalunya hi ha 805 municipis amb una població inferior a 5.000 habitants, que encara que només representin un 14% del total de la població, suposen gairebé el 90 per cent del total de municipis...

les societats rurals i urbanes són cada cop més similars a causa del desenvolupament tecnològic i de la comunicació i pel moviment intern de la població, que fa que els comportaments siguin cada cop més iguals...

Durant aquest període (1975 - 1986), 4 de cada 10 pagesos catalans han deixat la seva  activitat...

pd 250

AVUI, 6 de febrer de 1991

EL CARNESTOLTES I LA GUERRA

Ricard Vinyes

Enguany no hi haurà Carnaval a Venècia. Ni a Barcelona es passejarà la Rua. Sabadell no en farà. Colònia tampoc. A Rio no se sap. Molts municipis grans, mitjans i  petits, i moltes escoles, han decidit no celebrar el Carnestoltes per manifestar el seu rebuig a la guerra i per no ofendre la tristesa que imposa....

... significa reconvertir-lo en un acte d'explícit rebuig a la tràgica situació de guerra a què el món ha esta abocat, i constitueix una forma de propaganda popular legítima, lloable i efectiva...

... és una mobilització de base que propugna la rectificació quan se sent en contradicció amb els seus diversos dirigents... que si bé no han influït de manera directa en la fi d'una guerra, sí que han contribuït a desprestigiar les polítiques bel·licistes enderrocant els justificants culturals que els són tan necessaris i que tradicionalment avalaven les agressions bèl·liques al llarg dels segles XIX i XX, tals com "civilització, grandesa nacional o desordre social"...

... podem estar satisfets del nostre país perquè constatem que ha sabut no perdre l'oportunitat de participar en els grans moviments socials mundials d'avui que continuen, com poden, negant l'estat de coses present. Diguin el que diguin, l'internacionalisme també viu.