dimecres, 31 de desembre de 2014

pd 276

PUNT / Divendres, 15 de desembre de 1989
LES INCOMODITATS DEL MAGISTERI
Raimon Bonal

M'asseguren persones coneixedores del món dels ensenyants que abunda un desànim notable entre els professionals de l'ensenyament...
... no he vist cap símptoma de voluntat política de treballar seriosament per la qualitat de l'ensenyament públic. Si miro endarrere, m'adono que hem millorat molt, però no és mirant endarrere que hem de consolidar un sistema educatiu digne i progressista, sinó que  hem de mirar l'aquí i l'ara per veure què hem de corregir, què hem de dignificar i què hem de suplir. Seria injust dir que no es fa res; però em temo que hi ha massa coses enfocades únicament de cara a al galeria o amb la intenció única de recerca de vots...
... i no s'hi val a dubtar sistemàticament de la seva (del mestre) capacitat professional, perquè l'experiència ens demostra que els que s'ofeguen en aquest terreny de la incomprensió són precisament persones molt capacitades per dur a terme la seva tasca avalada per un grapat d'anys d'experiència docent...
... Tenim uns mestres que han pogut superar l'etapa de la misèria ("passa més gana que un mestre d'escola"), tenim uns ensenyants que han aconseguit una certa estabilitat en la feina, tenim uns centres escolars que han arribat a superar l'extraordinària precarietat física dels mateixos immobles; però el que és cert, també, és que tenim uns professionals desanimats, desmotivats i sense incentius per al treball que fan...

Cap comentari:

Publica un comentari