El darrer front popular a Catalunya no va ser fa noranta anys, el 1936,
sinó que en fa onze, el 2015. I no es va dir Front d'Esquerres, com al
36, sinó Junts pel Sí. Aquesta coalició electoral formada per ERC, CDC i
personalitats independents va arrasar a les eleccions del 27 de
setembre de 2015 amb un programa rupturista i clarament progressista,
esdevenint primera força a totes i cadascuna de les comarques del país
–també a la capital, Barcelona–, i més que doblant el resultat de
l’immediat perseguidor, tant en vots com en escons.
Guanyades les eleccions, el govern de Junts pel Sí va liderar un bloc
històric de ruptura que incloïa organitzacions de masses –ANC i Òmnium–,
un grup parlamentari d’esquerra anticapitalista –la CUP–, una
organització de més de 700 alcaldes i milers de regidors –l’AMI–, i
centenars d’entitats i associacions d’arreu del país que, malgrat no ser
de caràcter polític, espontàniament van actuar com a transmissores, als
barris i els pobles, del projecte que s’impulsava des del Govern i el
Parlament.
Del caràcter progressista d’aquell bloc històric en parlen les lleis
socials aprovades al Parlament entre 2015 i 2017. Del caràcter popular
en parlen les mobilitzacions massives al carrer i l'acte més gran de
desobediència civil del segle XXI a Europa: el referèndum de l’1
d'Octubre. I del caràcter revolucionari del bloc històric liderat per
Junts pel Sí en parla la reacció de l'Estat i dels poders fàctics:
guerra bruta –operació Catalunya–, violència policial, deslocalització
d'empreses, fuga de dipòsits bancaris, amenaces d’intervenció militar,
detencions de líders, empresonaments i suspensió de l'autogovern.
Un dels que hi era, en aquell front popular, és Gabriel Rufián, que ara
en proposa un altre de ben diferent. Diferent en el marc territorial,
abans català i ara espanyol. Diferent perquè no és propositiu (la
independència), sinó purament reactiu i defensiu (aturar la ultradreta).
Diferent també perquè no és rupturista...I, finalment, diferent en la composició interna, perquè pretén
incorporar actors, com Comuns i Podem, que amb la seva passivitat i
equidistància van contribuir a la victòria dels poders fàctics el 2017...
(continuarà)
Eduard Voltas 13/02/2026
