Contra l'oblit 60

 ​"No marxarem: no tenim on anar"

"Hem de quedar-nos aquí perquè la gent ens necessita", explica a l'ARA en un missatge de WhatsApp el sindicalista Fayez Elemare...

Però no tothom està en condicions de marxar. Hi ha malalts, ancians i criatures que no poden recórrer 15 quilòmetres sota les bombes i amagar-se dels franctiradors per arribar al sud, que tampoc no és segur i no hi ha espai ni per plantar una tenda. Els palestins s'enfronten amb la decisió impossible de fugir cap a camps de desplaçats on els espera només la fam i les bombes o quedar-se a la ciutat, on l'exèrcit israelià, com constatava divendres l'ONU, està destruint tot el que fa possible la vida.

“Ens enfrontem amb l’infern mateix. Això és una neteja ètnica i un genocidi davant dels ulls de tot el món”, diu Abu Warda​, un estudiant d'enginyeria electrònica de 22 anys​...

​21.09.2025

Contra l'oblit 59

 

Israel retarda l'obertura del pas de Rafah mentre continuen els atacs puntuals sobre la Franja

L'acord d'alto el foc a Gaza es manté cinc dies després de l'entrada en vigor, tot i que els fets demostren la seva fragilitat. Els residents de la Franja de Gaza encara esperen l'entrada massiva d'ajuda humanitària i l'exèrcit israelià ha continuat fent atacs puntuals, que han deixat una desena de morts els últims dos dies, segons fonts mèdiques de l'enclavament palestí.

El govern israelià només ha permès l'entrada d'alguns camions a través del pas de Kerem Shalom, que fa frontera amb Israel, però encara manté tancat el pas de Rafah, a la frontera amb Egipte. Tel-Aviv ha restringit l'entrada de combois humanitaris com a represàlia perquè considera que Hamàs està retardant l'entrega de les restes dels ostatges morts. Segons l'acord, haurien d'entrar uns 600 camions diaris, tot i que Tel-Aviv diu que de moment només en deixarà entrar 300. I tot i que sí que n'ha començat a arribar, la situació està lluny de poder-se descriure com una entrada massiva d'assistència humanitària...

ARA 15/10/2025

Contra l'oblit 58

 

Israel continua bloquejant l’ajuda humanitària a Gaza tot i l'alto el foc

El pas de Rafah a la frontera amb Egipte, on esperen milers de tones de subministraments, no s'ha obert

L’intercanvi d’ostatges israelians per presoners palestins de dilluns ha obert un moment d’alleujament i d’esperança a Gaza, però el patiment no s'ha acabat. Ni tan sols es pot parlar de pau: dos drons israelians han matat aquest dimarts cinc palestins a l'est de Ciutat de Gaza, en circumstàncies que no s’han aclarit. La Franja està devastada després de dos anys de bombardejos indiscriminats, que han matat desenes de milers de palestins. Israel ha sotmès a una fam planificada una població de 2,3 milions de persones, i ha reduït a runes la immensa majoria dels edificis i infraestructures: habitatges, hospitals, plantes de potabilització d'aigua, la xarxa elèctrica i les carreteres.

Cristina Mas, 14.10.2025

Contra l'oblit 57

 

67.074 Morts a Gaza en dos anys de guerra 

El balanç ​oficial de víctimes ​a la guerra de Gaza des del 7 d'octubre del 2023 va pujar ahir fins als 67.074 morts i més de 169.430 ferits, segons fons del Ministeri de Salut de la Franja. A més dels 66 morts pels atacs israelians de divendres, s'hi van sumar 720 morts que no havien pogut ser verificades fins ahir. I encara es van comptabilitzar 70 ​nous morts ​només en el dia​ d'ahir. A Israel, 1200 persones van morir el dia 7 d'octubre del 2023 i 200 van ser segrestades.

Dossier ARA, 05.10.2025

Contra l'oblit 56

 

​El discurs de les bombes.

Benjamin Netanyahu va ordenar que el seu discurs d'ahir a l'ONU se sentís al màxim de llocs possibles de la Franja de Gaza. Un discurs en hebreu dirigit, teòricament, als ostatges. Altra feina que parar-hi atenció tenien aquestes nenes, i tants gazatins, en xoc per l’enèsim bombardeig inclement de l’exèrcit israelià.

Foto: Ebrahim Hajjaj / Reuters 27/9/2025

​​

Contra l'oblit 55

 

​"Quedar-se a Ciutat de Gaza és aterridor": centenars de milers de palestins continuen atrapats.

Tot i els bombardejos i les ordres de l’exèrcit israelià per abandonar la principal ciutat de la Franja, la majoria no n’ha fugit per falta de mitjans, d’alternatives segures o per resignació...

“La falta de diners en aquests temps de guerra fa que sigui molt difícil traslladar-se, així que quedar-se a Ciutat de Gaza és, ara per ara, la nostra única opció –comenta la Rahmi–. Hi ha molts residents de la ciutat que també tenen el mateix problema: no tenen diners per marxar. Dos anys de genocidi han provocat que disposar de diners sigui impossible". I afegeix: "el que tenim és per comprar menjar i llet de fórmula”.

Per a d'altres, però, optar per no marxar cap al sud no respon només a problemes econòmics, sinó senzillament a una negativa d'abandonar la seva ciutat sense cap garantia. “Els mitjans descriuen el sud de Gaza com si fos una zona segura, però en realitat tota la Franja de Gaza és una zona de guerra i hi ha bombardejos a tot arreu –apunta El Suwaisy–. Jo no penso marxar de la ciutat, perquè, sigui a Gaza o al sud, no hi ha cap lloc segur. A Ciutat de Gaza hi puc trobar una mica de menjar i aigua, i no sé on podríem anar la meva mare, la meva germana i jo si marxéssim; ni tampoc sé on aconseguiríem menjar si ens desplacem cap al sud –lamenta–. Així que nosaltres ens quedarem a la ciutat fins al final”.

Marc Español

13/09/2025

Contra l'oblit 54

 

​Netanyahu desafia una ONU buida

Netanyahu ha tornat a mostrar els mapes de l'any passat i ha assegurat, desafiant: "Hem d'acabar la feina [a Gaza]​... La guerra a Gaza està a punt de complir dos anys i Israel ja ha matat més de 63.000 palestins, segons el recompte incomplet de les autoritats de Gaza. Netanyahu ha promès "acabar la feina" a la Franja i no ha mostrat ni una mínima voluntat per aturar la massacre; ans al contrari, l'ha justificat per l'elevada densitat de població de la Franja. Contra tota evidència ha continuat repetint que l'exèrcit israelià fa tot el que pot per evitar víctimes civils...

En un relat victimista, en què sembla que la comunitat internacional estigui aïllant Israel sense raó i no perquè estigui horroritzada per les imatges de mort i fam que surten de la Franja, Netanyahu també ha criticat durament el reconeixement de l'estat palestí. "Matar jueus surt a compte", ha dit el primer ministre, que assegura que aquest és el missatge que envien els líders occidentals al reconèixer Palestina. "Aquí hi ha un altre missatge als líders occidentals: Israel no us permetrà posar-nos la soga del terror al coll", ha dit, i els ha criticat cedir davant "els mitjans hostils i la turba antisemita"...

Antònia Crespí Ferrer

26/09/2025

Contra l'oblit 53

 

​Israel ocupa la casa d'un cineasta palestí

L'exèrcit d'Israel va ocupar dissabte la casa del cineasta palestí Basel Adra, guanyador d'un Oscar pel documental Cap altra terra (No other land), després que grups de colons ataquessin el seu poble, At-Tuwani, al sud de Cisjordània, segons Efe.

“Tinc molta por per a Basel ara mateix. Els colons ataquen els pobles palestins, i després els soldats ataquen els palestins”, va dir a l’agència el codirector israelià Yuval Abraham. Membres de la Lluna Roja van confirmar que alguns dels seus familiars havien estat colpejats.

EFE 14.09.2025

Contra l'oblit 52

 

​El món no pot tornar a girar l'esquena a un genocidi

Segons les autoritats de Gaza, arran de la invasió israeliana, que ja fa prop de dos anys que dura, han mort com a mínim 63.000 palestins. Però Netanyahu, que no va mostrar cap intenció de voler aturar la matança –al contrari–, va negar les acusacions de genocidi. "Si volguéssim cometre un genocidi, no els diríem que marxessin; és Hamàs qui intenta mantenir-los dins", va argumentar. No va dir res d'on podien anar ni de com podien marxar...

L'única manera d'aturar els crims de guerra i contra la humanitat que el govern de Netanyahu està perpetrant a Gaza és augmentant l'aïllament i la pressió internacionals, que ja es fan notar. El món ja sap quines conseqüències té girar l'esquena a un genocidi, evitar deliberadament veure què passa per no haver-s'hi d'enfrontar. No pot tornar a passar. Netanyahu busca treure's de sobre tot un poble que ja estava estrangulat, perquè si realment volgués eliminar Hamàs no hi hauria més de 63.000 palestins morts.

L'editorial ARA, 27.09.2025

Contra l'oblit 51

 

​... una llarga llista de països d'arreu del món, fins i tot entre els més poderosos, ha reconegut oficialment l'estat palestí, una decisió que arriba massa tard per als palestins. Si la comunitat internacional vol resoldre realment el problema, hauria d’imposar sancions sobre l’estat d'Israel, sancions significatives i coercitives, com les que va imposar a Sud-àfrica per acabar amb la injustícia de l’apartheid. Les proclames verbals a les quals estem acostumats no són suficients per corregir el camí, i encara menys si considerem que Netanyahu no cedirà ni un centímetre de territori per pròpia voluntat. Quan parlem de sancions coercitives volem dir econòmiques i polítiques, a més de l’exclusió d’Israel de la UEFA i d’Eurovisió, entre altres.

Paraules buides a l'Assemblea General. Eugeni García Gascón  27/09/2025

Contra l'oblit 50

​La por marca el dia a dia de la vida de Shahd Abusalama, una acadèmica i activista palestina nascuda al camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza, refugiada a Barcelona. “Enmig d'aquesta matança i destrucció implacables, la mort amenaça tots els supervivents de Gaza, i nosaltres vivim amb la por constant de no tornar a veure mai més la gent que ens estimem”...

Cristina Mas, 28.09.2025

 

Contra l'oblit 49

 

​Els genocidis deixen una empremta profunda en la història de la humanitat. No només es tracta que s'hi matin persones, sinó que també deixen ferides psicològiques profundes que es transmeten de generació en generació. És el que passarà amb els néts i nétes de les persones que sobreviuran a l'extermini de Gaza. Tot i que no hagin vist una sola bomba, aquests infants portaran dins seu una càrrega emocional i psicològica heretada. Aquesta càrrega de dolor de generacions anteriors és el que es coneix com a trauma transgeneracional i fa referència a la transmissió del dolor, la por, la desconnexió emocional i altres seqüeles psicològiques dels esdeveniments traumàtics a la descendència. Per tant, l'ombra de la matança inhumana d'avui sobre els palestins, aquest poble la carregarà durant generacions i generacions...

A Gaza el problema s'intensifica perquè el trauma encara no s'ha convertit en passat: és present i aquest poble encara pateix matances, ocupació, desplaçament i atacs i és víctima de la impunitat. Per això els processos de dol i de reparació són impossibles: ho seran fins que la violència no s’aturi...

Gaza, la ferida que s'hereta. Alba Alfageme, 20.09.2025