... La pedagogia en voga ha estat parasitada per un culte a la superstició
promogut per ideòlegs que saben que hi ha alumnes perquè ho han llegit...
Es prenen mesures educatives per instint ideològic, obviant les dades científiques i l'experiència docent... L'aprenentatge per descobriment, com el constructivisme, és una creença
de luxe que afavoreix qui parteix amb avantatges culturals. Malgrat les
evidències, insistim que el coneixement ha de ser construït, com si
tingués alguna propietat que li impedeixi ser transmès. Una cosa
semblant podem dir del pensament crític, perquè no es pot pensar sobre
informació absent (sense una bona informació no es poden bastir
raonaments valuosos)...
Els alumnes culturalment més pobres són els que resulten més perjudicats
per un clima escolar d'indisciplina. Una aula sorollosa no és un espai
d'aprenentatge. ... Si escoltéssim
els pares veuríem que donen suport sistemàticament a una disciplina més
estricta que la que practiquen molts reformistes. Insistim que “estem
educant per a feines que no existeixen”, però si visiten una empresa
tecnològicament capdavantera descobriran que la competència
imprescindible és l'autodisciplina, que comença amb la responsabilitat
de deixar cada cosa al seu lloc...
¿I de la sobrevaloració del treball escolar en grup, que fomenta l'atomització, premia el retallar i enganxar i no deixa a l'experiència més residu que el del passatemps per a la majoria i el ressentiment per als introvertits?
¿I de la relegació de la memòria, quan és evident que aprendre és recordar a temps, que sense modificació de la memòria a llarg termini no hi ha hagut aprenentatge? La memòria no és res més que el residu que deixa una experiència en passar.
I què dir de qui escataina que en el temps de Google i IA no calen coneixements?
Gregorio Luri 20/02/2026
