Tot s'hi val en una guerra? Malauradament, si una cosa ha portat la
contemporaneïtat –sobretot a partir del segle XX– ha estat la guerra
sense límits, amb la població civil com a objectiu: bombardejos en
ciutats, setges, fam, violacions...
El que està passant ara a Gaza forma part d'aquesta espiral de violència
sobre víctimes civils. El govern d'Israel, contra tots els clams
mundials de compassió i respecte al dret internacional, segueix amb el
seu pla d'extermini. No respecta hospitals, ni escoles, ni camps de
refugiats. Al davant no hi veu infants morint sota les bombes o morint
de fam, sinó potencials terroristes de Hamàs; no pretén una victòria
militar, sinó l'anorreament de tot un poble; no vol el control de la
Franja, vol deixar-hi una terra cremada, inhabitable, invivible... I la
pregunta es fa inevitable: com pot ser que Israel, un estat creat com a
compensació al poble jueu per l'Holocaust perpetrat pel nazisme,
estigui avui cometent un crim de guerra tan atroç? De víctima a botxí...
La fam de Gaza ... ha estat provocada a
propòsit per Israel. El responsable de l'agència de l'ONU per als Drets
Humans, Jeremy Laurence, n'ha responsabilitzat directament el govern
Netanyahu, i creu que podria ser constitutiu d'un "crim de guerra". I el
secretari general de la mateixa ONU, António Guterres, ho ha qualificat
de "desastre provocat per l'ésser humà [i] un fracàs de la mateixa
humanitat".
I, tanmateix, l'exèrcit israelià ha decidit tirar endavant la invasió de
Ciutat de Gaza. O sigui, que en els pròxims dies, sense aliments
regulars, amb hospitals col·lapsats i infraestructures devastades, el
nou èxode de població civil no farà sinó aguditzar la fam i la crisi
humanitària palestina. Només els Estats Units podrien frenar la bogeria
de Netanyahu, però no hi ha absolutament cap indici que això hagi de
passar pel cap de Donald Trump.
La guerra de la fam. 23.08.2025
