Tot s'hi val en una guerra? Malauradament, si una cosa ha portat la contemporaneïtat –sobretot a partir del segle XX– ha estat la guerra sense límits, amb la població civil com a objectiu: bombardejos en ciutats, setges, fam, violacions...
El que està passant ara a Gaza forma part d'aquesta espiral de violència sobre víctimes civils. El govern d'Israel, contra tots els clams mundials de compassió i respecte al dret internacional, segueix amb el seu pla d'extermini. No respecta hospitals, ni escoles, ni camps de refugiats. Al davant no hi veu infants morint sota les bombes o morint de fam, sinó potencials terroristes de Hamàs; no pretén una victòria militar, sinó l'anorreament de tot un poble; no vol el control de la Franja, vol deixar-hi una terra cremada, inhabitable, invivible... I la pregunta es fa inevitable: com pot ser que Israel, un estat creat com a compensació al poble jueu per l'Holocaust perpetrat pel nazisme, estigui avui cometent un crim de guerra tan atroç? De víctima a botxí...
La fam de Gaza ... ha estat provocada a propòsit per Israel. El responsable de l'agència de l'ONU per als Drets Humans, Jeremy Laurence, n'ha responsabilitzat directament el govern Netanyahu, i creu que podria ser constitutiu d'un "crim de guerra". I el secretari general de la mateixa ONU, António Guterres, ho ha qualificat de "desastre provocat per l'ésser humà [i] un fracàs de la mateixa humanitat".
I, tanmateix, l'exèrcit israelià ha decidit tirar endavant la invasió de Ciutat de Gaza. O sigui, que en els pròxims dies, sense aliments regulars, amb hospitals col·lapsats i infraestructures devastades, el nou èxode de població civil no farà sinó aguditzar la fam i la crisi humanitària palestina. Només els Estats Units podrien frenar la bogeria de Netanyahu, però no hi ha absolutament cap indici que això hagi de passar pel cap de Donald Trump.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada