pd 450

TRIUNFO, núm. 636, 7/12/1974, pág. 46 a 49

LAS VERDADERAS "CRÓNICAS DE UN PUEBLO"

Fernando Lara

"Tracto de portar la vida a l'escola, partir de la seva pròpia realitat"

... en un rol d'orientador, d'organitzador, el mestre es converteix en un company més, que , amb la seva experiència i capacitat per estimular noves feines i clarificar els passos necessaris per aconseguir-los, es desfà de qualsevol formalisme i artificiositat en la seva relació amb els nens. La disciplina ja no és un problema ni una qüestió de primer ordre...

.... Una estructura democràtica, on les decisions són preses per votació havent estudiat i analitzat el tema... i un continu transvasament entre la realitat de fora l'aula i la de dintre...

I aprenen, per damunt de tot, llibertat. "La classe s'està convertint en una petita comunitat en la que tots se senten partícips i responsables de tot"...

"Historias de un maestro" no és res més que l'exemplificació, la posada en imatges, de la pràctica i la teoria que va elaborar Celestin Freinet, qui amb els seus escrits i els dels seus seguidors, han potenciat una de les que, si arriben a dur-se a terme plenament, serien majors revolucions del nostre segle: la de l'educació en llibertat.

pd 449

TRIUNFO, núm. 629 del 19/10/1974 pàgs. 30 a 35

"EL CREPÚSCULO DE LOS PADRES"

Jean Francis Held

Ha arribat una nova època: els fills han superat el vell conflicte de les generacions. Ja no s'oposen als pares: els ignoren. És la fi del pare-model...

Sota l'aparença trivial de drama domèstic sense cap importància, la ruptura entre pares i fills destrueix tota continuïtat, talla el fil entre el passat i el futur...

La família és més un gresol de relacions afectives que una cèl·lula d'interessos econòmics, forçosament cada cop més fràgils, donat que el pare és cada cop menys present i per tant és menys percebut materialment i simbòlicament... 

Segons Margaret Mead (Le fossé des generations, Denöel) els joves ja no tenen en compte els seus pares per dominar el futur, són immigrants del temps, projectats de sobte en una nova època. Estan més nus i desvalguts que un jueu de Besaràbia abandonat a Chicago... però "Cal educar amb alegria a fills desconeguts per a un món desconegut".

pd 448

TRIUNFO, núm. 723 de 4 de desembre de 1976

LA REVOLUCIÓN IGNORADA

Miguel Salabert
   Una illa democràtica en l'ensenyament espanyol.

A la "Escuela Profesional 1º de Mayo", del madrileny barri del "Pozo del tio Raimundo", situada a les antípodes del sistema educatiu majoritari,.... totes les decisions es prenen democràticament per votació a mà alçada... el preu és ser una illa. En això radica la seva grandesa. I la seva misèria...

...

L'escola es quasi tan pobre com el barri en el que està arrelada.

Aquí un professor no és més que un alumne. És el primer que s'ensenya als alumnes. I no amb discursos, sinó a la pràctica quotidiana...

Els alumnes treballen i estudien com a pocs llocs, perquè s'exigeixen a ells mateixos més del que nosaltres (els professors) els exigim...

A la "Escuela 1º de Mayo" es forma a obrers conscients i solidaris amb la seva classe, no a individualistes ni a desclassats...

pd 447

EL PERIÓDICO, ...... 1979? (anunci)

EL PROFESOR AYUDA A TU HIJO. AYÚDALE TÚ A ÉL.

Ministerio de Educación y Ciencia

Els professors no hi són només per ensenyar als teus fills. També poden col·laborar amb tu i ajudar-te a donar-los una millor educació.

Coneix-los. Parla amb ells de tant en tant. Són professionals, però sobretot han triat aquesta carrera per una autèntica vocació de donar-se als altres.

Per això són qui millor poden conèixer i orientar els teus fills després de tu, naturalment.

Comparteix amb ells els teus dubtes, les teves inquietuds, els teus problemes.

pd 446

TRIUNFO número 834 de 20 de gener de 1979

LOS FILICIDIOS

Cristina Peri-Rossi

... Els nens, productors en potència, són, en realitat, àvids consumidors. ¿Ho són, o els hem fet així?...

...

Aquestes són les formes elaborades del filicidi: la liquidació de la fantasia; la imposició, des de ben petits, d'estereotips socialment prestigiosos. I encara totes les formes brutals d'agressió a la infància...

...

Com que difícilment sortiran al carrer amb pancartes el 1979, any que se'ls dedica, els adults podríem demanar algunes coses per a ells. Per exemple: que només se'ls concebi per amor, i no per casualitat, accident o descuit. Que no se'ls segresti, sota el règim feixista de torn... que no es torturin els pares davant dels seus fills (una petita delicadesa o magnanimitat), o que per amor als fills - ja que no a les mares - no es torturi a dones embarassades.

I si no fos demanar massa, podríem aspirar a una societat que protegís els drets dels infants, protegint els dels adults... Per ser pare o mare, fisiològicament parlant, només és necessari haver arribat a la pubertat... Homes i dones infeliços, amb problemes no resolts, engendraran fils i filles dissortats...

pd 445

TRIUNFO número 717 de 23 d'octubre 1976

UNA NUEVA ESCUELA PÚBLICA

Valeriano Bozal

L'infant ha de ser educat en l'acceptació i el respecte de la pluralitat d'idees, ha de rebre un ensenyament anti-dogmàtic, doncs és només així com arribarà a ser-ho ell també...

L'escola pública ha d'establir-se a nivell de tot l'Estat, i per això sembla necessari pensar en una planificació global que, tanmateix, no exclogui les realitats nacionals, sinó que, el contrari, les potenciï...

El sistema d'escola pública no tindria cap interès si fos una mera proposta utòpica, irrealitzable. Però, pel contrari, és una necessitat realitzable i el deteriorament del vigent sistema d'ensenyament no fa més que evidenciar aquesta necessitat...

pd 444

TRIUNFO, número 709 del 28 d'agost de 1976

LA ESCOLA D'ESTIU: 

MAESTROS PARA LA DEMOCRACIA (i 2)

Montserrat Roig

Un barco de llibertat

... Sis mil mestres s'han inscrit a la XI Escola d'Estiu, el doble que l'any passat. El primer any foren 150 els mestres-alumnes que van passar per allí. Sense cap selecció prèvia, mestres de totes les edats han conviscut durant quinze dies sota la calor sufocant del juliol barceloní. El deu per cent dels alumnes eren no catalans. Andalusos, bascos, aragonesos, castellans, etcètera, descobrien, de sobte, el que conformava la societat catalana i acceptaven, sens regatejos de cap mena, que la llengua utilitzada en tot moment fos el català.... Els tòpics contra Catalunya, alimentats fora d'ella per anar, en realitat, contra tots els pobles que formen l'Estat Espanyol, es van esvair a l'Escola d'Estiu... Aquest ambient, entre nanterrià i surrealista, fou el que sorprengué al filòsof Althusser qui, ingènuament, va creure que Catalunya estava "alliberada"...

...

Unes mil cinc-centes persones assistiren a l'assemblea final de la XI Escola d'Estiu. On es va ratificar el document "Per una nova escola pública",encara que va triomfar una important esmena on es deia que s'ha de tendir a la desaparició de l'escola privada. Segur que suscitarà grans polèmiques: la necessària abolició de l'escola privada pot provocar grans col·lapses en l'organització educativa dels propers anys. L'esmena fou aprovada per 595 vots a favor i 526 en contra...