pd 1429 El (pre)judici del senyor Llarena

(de la sèrie: arafaunany)

Això no és normal. No ho és gens... La interlocutòria del jutge Llarena és fruit d’un (pre)judici polític: veu violència on no n’hi ha i veu delicte on només hi ha idees. Idees independentistes, esclar. No em vull ni imaginar què pot passar en el judici... Costa d’imaginar països de l’Occident democràtic on es pugui donar una anomalia així. L’independentisme haurà de competir engabiat, emmordassat, coartat. Tot el que digui podrà ser utilitzat en contra seva... Garanties? ¿S’enrecorden de la cridòria contra la falta de garanties de l’1-O? N’hi havia, però ja es van ocupar de carregar-se-les a cops de porra. I ara se les carreguen amb interlocutòries polítiques. Explosió de violència? Això és una explosió d’injustícia.

Ignasi Aragay

pd 1428 ¿Un sol poble amb dues banderes?

(de la sèrie: arafaunanay)

... No serem mai un sol poble, ni arribarem a una majoria decisiva, si no fem entendre que això no va de Catalunya contra Espanya, va de ser feminista i republicà contra ser patriarcal i monàrquic, va de construir la democràcia des de baix contra la que ens dicta l’Íbex-35, va de sobirania i dret a decidir contra la resignació de deixar-se manar pels de sempre. Ni tot Catalunya va d’això ni tot Espanya hi està en contra...

Albert Pla Nualart

pd 1427 fiscalia i vox

"És significatiu que les tesis de la Fiscalia i Vox coincideixin"

Fiscalia i Vox coincideixen molt en les acusacions. És significatiu que les tesis s’assemblin bastant. Qui ens acusa és un partit d’extrema dreta...

Oriol Junqueras

pd 1426 de camí a la república 3

Davant d’un judici injust, fermesa i serenor

[...] Cada dia privats de llibertat ha estat una vergonya per a aquells que saben que han instruït un procés polític. No és només a nosaltres a qui jutjaran. Jutjaran a milions de persones, a les que volien votar, i a tots els ciutadans que a l’Estat entenen el significat de la llibertat, de la fraternitat i de la vertadera justícia. Ens trobaran carregats de raons i il·lusió, dignes i plens d’esperança en un futur millor...

Abans de nosaltres molts altres van pagar un preu molt alt, la llibertat no ens la regalaran. Ens podeu condemnar, sí, però sabem que amb el judici no acaba res. Tot just comença... Visca la República!

Raül Romeva

pd 1425 De camí a la República 2

Ni fàcil, ni ràpid ni indolor

Fer una República no és una tasca fàcil, ràpida o indolora. I si algú ho creu, lamento dir que enganya o s’autoenganya. Tanmateix, reitero que som molta la gent que pensem que és un camí irreversible. No hi ha marxa enrere.

Quan se’m pregunta com veig les coses amb vista al futur, no en tinc cap dubte: Catalunya serà una República. I dic serà perquè, tot i que estem en camí, encara no ho som. Ens cal fer la darrera etapa, tot assumint que no disposem de les majories suficients i que hi ha seriosos dubtes en actors molt significatius, tant dins com fora del país, sobre la possibilitat que això acabi passant.

Hem avançat molt i hem arribat molt lluny. De fet, més lluny que mai. Però encara ens queda molta feina per fer, i segurament molts sacrificis.

Raül Romeva

pd 1424 De camí a la República 1

"... El benestar a llarg termini ens fa febles i l’aplaudiment sostingut acaba per cremar-nos. Tan sols quan ens trenquem podem percebre de nou les tensions i l’elasticitat creativa de la roda que gira. Només amb el patiment podem desenvolupar un enteniment més profund i més ampli de les realitats de la vida”.

Stefan Zweig a Fouché. Retrat d’un home polític.

pd 1423 Elogi del groc

... Han gosat prohibir el groc. I, si us he de dir la veritat, m’agrada contraposar el nostre groc llampant amb el seu gris de plom. La nostra fermesa amb les seves prohibicions. La nostra constància amb les seves amenaces. M’agrada que els carrers s’omplin de bufandes i fulards grocs, d’anoracs i de guants grocs, de bruses i de jerseis grocs... Portem el llaç groc perquè estem a favor de la llibertat, de l’alegria i de la llum.

Sílvia Soler

pd 1422 Asimetria

¿Algú s’imagina una sessió del Parlament de Catalunya dedicada a discutir com ha de ser la televisió extremenya i què s’ha de fer amb l’autonomia d’Extremadura? Això no passarà, però si passés els esgarips i les acusacions d’intromissió i de supremacisme se sentirien des de l’altra punta de món. En canvi, el Parlament extremeny ho ha fet sobre TV3 i l’autonomia de Catalunya i sembla que tothom ho trobi tan normal. Aquesta asimetria té causes materials, i respon també a una manera de pensar. Les materials: a Catalunya hi ha una àmplia majoria que vol canviar l’'statu quo' –anant cap a la independència o cap al federalisme– perquè sap que aquest 'statu quo' la perjudica. A Extremadura hi ha una àmplia majoria disposada a defensar desesperadament l’'statu quo', perquè sap que la beneficia. Les conceptuals: el Parlament extremeny se sent amb dret a decidir sobre Catalunya perquè la majoria pensa que Catalunya és seva, en són (co)propietaris. A Catalunya la majoria no té cap interès a decidir sobre l’autonomia d’Extremadura, perquè pensa que en són propietaris els extremenys. Quan hi ha asimetria, quan tu pots opinar sobre mi i jo no puc opinar sobre tu, és que hi ha desigualtat. És a dir, que hi ha uns que estan per damunt dels altres.

Vicenç Villatoro

pd 1421 Les minves

A part de la falsa alegria d’aquestes festes, falsa perquè és forçada, hi ha el cansament produït per la situació del nostre país. Hi ha gent que fa veure que aquí no passa res, que vivim en una 'pax hispanica' que ens hauria de fer feliços... sort que els joves no han oblidat ni han desistit de lluitar. A mi la 'pax hispanica' em produeix nàusees. I la hipocresia que l’envolta encara més. Sembla que aquí no ha passat res, que només hi ha quatre exaltats que van violar la llei i que ara seran jutjats sense cap garantia. I la resta, tot normal.

Narcís Comadira

pd 1420 La llibertat no és barata

Montesquieu va sentenciar que “no hi ha tirania més cruel que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota l’aparença de la justícia"... hi ha motiu per sospitar que ni els càrrecs ni la presó preventiva estan justificats, que en el processament s’han vulnerat drets fonamentals i que el tribunal no és imparcial...és vital que es faci justícia. I molt em temo que caldrà buscar-la fora d’Espanya.

No, una llei d’amnistia no seria “fantàstica”, sinó una calamitat, i l’independentisme no farà res de positiu mentre visqui atrapat entre la indignació pels presos i el pànic a la dreta.

Miquel Puig

pd 1419 Justícia cega

Asseure al banc dels acusats del Tribunal Suprem el vicepresident del govern de Catalunya i vuit consellers, la presidenta del Parlament i els líders d’Òmnium i de l’Assemblea és, per si mateix, un fet amb una càrrega política innegable. I que la principal acusació sigui pel delicte de rebel·lió, basant-se en una violència imaginada, subratlla encara més que la vocació no és buscar la justícia sinó castigar les persones que posen cara a un moviment polític que l’Estat combat amb el Codi Penal en lloc de fer-ho amb arguments polítics, amb urnes i amb vots. Es pot repetir una mentida mil vegades, però això no la convertirà en veritat.

Carles Mundó

pd 1418 L'independentisme després del Procés

(de la sèrie: arafaunany)

(Nota: val la pena llegir tot l'article a:

https://www.ara.cat/opinio/Lindependentisme-despres-del-Proces_0_1900609990.html)

... El Procés, tal com l’hem conegut fins ara, ha acabat. Ara anem a un procés llarg. L’Estat, amb la duresa de la seva resposta, dona raons addicionals a l’independentisme i el cohesiona. I també pot eixamplar-lo fent menys atractiva la permanència a Espanya per a molta gent. Però, alhora, la duresa de l’Estat i la connivència europea també han fet augmentar molt els costos de la independència. I, per tant, alguns dels pressupòsits del Procés s’hauran de revisar. La idea que, en extrem, l’estat espanyol es veuria forçat a seure i negociar, potser caldria revisar-la...

... descartada la hipòtesi de l’operació llampec, si aquesta tensió s’allarga en el temps caldrà parar més atenció a la cohesió social. L’espanyolisme està abocant molts esforços a tensionar i dividir la societat catalana, i hi ha un risc potencial que se’n surti. La duresa del conflicte pot fer difícil de pair que una part de la nostra societat es miri les agressions de l’Estat amb indiferència o, fins i tot, complicitat. Però ara més que mai, precisament per això, cal intensificar els esforços per mantenir espais de diàleg i normalitat de la vida ciutadana.

Jordi Muñoz

pd 1417 Vivim dies trasbalsadors

(de la sèrie: arafaunany)

Hem tornat als temps remots dels presos polítics, temps d’infausta memòria. Hi ha innocents entre reixes, i amb ells la gastada paraula llibertat torna a prendre tot el seu sentit tràgic. Oh, llibertat! Ens aclapara una tristor densa, una ràbia insidiosa, una fonda impotència. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir... Volem vèncer, esclar. Però tant de bo poguéssim convèncer, només. Tant de bo poguéssim conviure en pau en aquesta Espanya que s’allunya, que ens separa, que ens repudia. “ A por ellos! ”, criden. Ja ens tenen, ja ens han començat a ficar entre reixes. Quant d’odi, quanta incomprensió, quanta distància...

Ignasi Aragay

pd 1416 Més enllà de les estratègies

(de la sèrie: arafaunany)

només tenim la força de les nostres conviccions. Que tots els nouvinguts, que tots els diferents, que tots els minoritaris ho tinguin clar: a les nostres manifestacions són benvinguts i aplaudits; a les seves, poden haver de fugir per cames. Passi el que passi, mantinguem-nos serens, eloqüents i exemplars en els valors que ens fan civilitzats... La força de la raó avança dialogant i persuadint; la raó de la força només s’obre camí empresonant dissidents.

Albert Pla Nualart

pd 1415 Ni que només fos...

Trobem a faltar els qui s’han mort abans que tu i que jo -tant tu com jo ens morirem, i faríem bé d’anar-ho assumint-, però no només. També trobem a faltar llocs, moments i certes parts de nosaltres mateixos, d’allò que vam ser. Tenir la sort de fer-se gran i seguir viu equival a tenir la desgràcia d’enyorar cada cop més gent, d’enyorar cada cop més. D’entendre cada cop millor segons quins poemes, segons quines cançons... Ni que només fos perquè sentissis com t’enyoro, ni que només fos per riure junts la mort.

Eva Piquer

pd 1414 Unes eleccions il·legals...

(de la sèrie: arafaunany)

El nacionalisme espanyol té quatre objectius essencials: reinstal·lar l’acció directa de l’Estat sobre Catalunya, espanyolitzar la societat catalana, centralitzar el poder polític a Madrid i mantenir les rendes fiscals extretes de Catalunya.

Les conseqüències són òbvies. En primer lloc, polítics catalans i líders cívics a l’exili o engarjolats, maltractats, acusats de delictes inexistents en el mateix ordenament institucional espanyol. En segon lloc, les institucions catalanes desmantellades i, per tant, els mecanismes institucionals i cívics de representació i de progrés de la societat catalana obturats. En tercer lloc, el procés constitutiu de la República Catalana impossibilitat. I en quart lloc, una creixent imposició de correctius corrosius i amb voluntat divisòria de la societat catalana.

Ferran Mascarell

https://www.ara.cat/opinio/eleccions-illegals-que-cal-guanyar_0_1900609948.html

pd 1413 L'hora de la serenitat

(de la sèrie: arafaunany)

cal reconèixer que dos milions de persones compromeses amb una causa són una cosa molt seriosa, però que l’estratègia dissenyada cuita-corrents després del 27-S era una fantasia. Em refereixo a la construcció d’unes “estructures d’estat” que permetessin controlar el territori de manera eficaç després d’una declaració unilateral d’independència que es produiria en funció del resultat d’un referèndum. L’estratègia va fallar perquè era impossible, i els membres del Govern n’eren conscients,... Però, sobretot, va fallar perquè no es pot actuar unilateralment amb dos milions de vots sobre un cens de cinc milions i mig, encara que donem per bo que, d’aquests, un milió (llarg) no votarà mai.

Miquel Puig

pd 1412 Els límits del carrer

(de la sèrie: arafaunany)

... la gent se sent política cada vegada amb més intensitat.

És la gent que no tan sols ha desconnectat afectivament d’Espanya, és la gent que viu com a propis el dolor de l’exili i l’empresonament del Govern...Hem vist la bèstia i sabem que és capaç de comportar-se com a tal, que només sap fer servir porres i jutges i una premsa que insulta els catalans dia sí, dia també...

Les manifestacions són una condició sine qua non, però no una condició suficient. S’han de fer, hi hem de ser, hi som i hi serem... però cal alguna cosa més abans que les manifestacions es converteixin només en expressió d’impotència política. A l’Estat només li queda la violència però l’independentisme no en fa prou amb el carrer.

Francesc Serés

pd 1411 Autocrítica

(de la sèrie: arafaunany)

al sobiranisme català li ha agafat una febre d’autocrítica i troba que en les seves instàncies a Espanya i a Europa potser faltava algun segell: no hi havia més del 50 per cent dels vots el 27-S, el referèndum heroic de l’1-O no tenia prou garanties, la DUI era precipitada, s’han comès errors... Algunes d’aquestes consideracions són certes i raonables... No ens enganyem, la clau era no admetre-les en cap cas. Si tenien un 50 per cent, n’haurien demanat un 70; i si n’haguessin tingut un 70, un 80. De fet, aquesta és la principal autocrítica pràctica que ha de fer el sobiranisme: la ingenuïtat. Haver cregut que Espanya ja tenia prou cultura democràtica i Europa prou compromís amb els seus valors fundacionals...

Vicenç Villatoro

pd 1410 La mort de Sota

¿pot arribar el dia en què els drets dels animals ens semblin més importants que els de les persones? ¿Arribarem a veure queixes, denúncies i planys per la mort d’un animal superiors als que es produeixen per l’assassinat, o simplement la mort de qualsevol ésser humà? Potser homes i dones han assumit que la seva dignitat ja no significa res, i que ara caldrà que dediquem el nostre sentit de la justícia, del deure i de la moral a atorgar als animals aquells drets dels quals, aparentment, els humans ja ens trobem desposseïts.

Jordi Llovet

pd 1409 ¿Té sentit un Nadal irreligiós?

Si Nadal no ens vincula amb el que és misteriós i transcendent -si no és religiós -, perd tota la seva màgia i és una llauna insuportable. Els humans no ens sabem vincular sense mites, i jo necessito els dels meus avantpassats -i no, per exemple, els de Joc de trons - per sentir que els meus morts estan vius i que jo estaré viu quan sigui un mort de les meves filles i nets. Em cal el Fum, fum, fum per convocar-los, i el pessebre, i els Reis.

Albert Pla Nualart

Nota: aconsello llegir tot l'article a: 

https://www.ara.cat/opinio/sentit-Nadal-irreligios_0_2148385180.html

pd 1408 Conte de cap d'any

(tot comentant la narració Els morts del llibre Dublinesos de James Joyce)

... un record de la joventut perduda i dels rostres absents que es troben tant a faltar. La memòria dolorosa ens acompanya sempre, però cavil·lar-hi massa ens impediria continuar lluitant pels vius que ens acompanyen...

Antoni Puigverd

pd 1407 La república no existeix, idiota

“La república no existe, idiota”. És la frase d’un mosso d’esquadra a un guarda forestal, durant una protesta...

La república no existeix, però hi ha una majoria de gent a Catalunya que voldria que existís. Es miri com es miri, la república és molt més atractiva que la monarquia, excepte si ets el monarca, idiota.

Empar Moliner

https://www.ara.cat/opinio/republica-no-existeix-idiota_0_2154384545.html