"... El benestar a llarg termini ens fa febles i l’aplaudiment sostingut
acaba per cremar-nos. Tan sols quan ens trenquem podem percebre de nou
les tensions i l’elasticitat creativa de la roda que gira. Només amb el
patiment podem desenvolupar un enteniment més profund i més ampli de les
realitats de la vida”.
Stefan Zweig a Fouché. Retrat d’un home polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada