¿Algú s’imagina una sessió del Parlament de Catalunya dedicada a
discutir com ha de ser la televisió extremenya i què s’ha de fer amb
l’autonomia d’Extremadura? Això no passarà, però si passés els esgarips i
les acusacions d’intromissió i de supremacisme se sentirien des de
l’altra punta de món. En canvi, el Parlament extremeny ho ha fet sobre
TV3 i l’autonomia de Catalunya i sembla que tothom ho trobi tan normal.
Aquesta asimetria té causes materials, i respon també a una manera de
pensar. Les materials: a Catalunya hi ha una àmplia majoria que vol
canviar l’'statu quo' –anant cap a la independència o cap al
federalisme– perquè sap que aquest 'statu quo' la perjudica. A
Extremadura hi ha una àmplia majoria disposada a defensar
desesperadament l’'statu quo', perquè sap que la beneficia. Les
conceptuals: el Parlament extremeny se sent amb dret a decidir sobre
Catalunya perquè la majoria pensa que Catalunya és seva, en són
(co)propietaris. A Catalunya la majoria no té cap interès a decidir
sobre l’autonomia d’Extremadura, perquè pensa que en són propietaris els
extremenys. Quan hi ha asimetria, quan tu pots opinar sobre mi i jo no
puc opinar sobre tu, és que hi ha desigualtat. És a dir, que hi ha uns
que estan per damunt dels altres.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada