En Rami Elhanan és israelià. Es porta 18 anys amb en Bassam Aramin,
que és palestí. Són tan amics, que es consideren germans. El lligam que
els uneix és terrible, però: tots dos han perdut una filla en el
conflicte israeliano-palestí. La Smadar, filla d'en Rami, va ser
assassinada el 1997, quan estava a punt de fer catorze anys, en un
atemptat perpetrat per suïcides palestins. Va ser una de les cinc
víctimes d'aquell dia. Deu anys més tard, un soldat fronterer israelià
va disparar contra l'Abir, la filla d'en Bassam, quan anava cap a
l'escola. La van portar a l'hospital, però no va sobreviure. En Rami era
allà, volia fer costat al seu amic. A partir d'aquell moment, tots dos,
que s'havien conegut en una organització per la pau, van decidir que
explicarien la seva història a tothom que els volgués escoltar, per
transmetre un missatge molt clar: perquè el conflicte s'acabi, cal que
les dues parts parlin, que es coneguin, igual que van fer ells.
Han
viatjat per tot el món per explicar-ho, per transmetre unes paraules
plenes d'esperança, però va ser a Beit Jala, una ciutat palestina a pocs
quilòmetres de Jerusalem, que els va conèixer l'escriptor irlandès
Colum McCann."Va ser com si em quedés sense oxigen. No em fa vergonya dir que vaig
plorar". Després d'escoltar-los, McCann va tornar cap a casa seva
canviat, diu, i convençut que escriuria alguna cosa a partir d'ells.
Seria una novel·la. Els va demanar permís per fer-ho, l'hi van donar.
L'escriptor no era cap expert en el conflicte,
però en tenia una idea confusa. Una confusió legítima, que defensa com a
part de la situació, i que trobem a Apeirògon, la novel·la
magnífica que no em canso de recomanar aquests dies. McCann abraça
aquesta confusió, explicant més les emocions, el dia a dia de les
persones que viuen el conflicte, que no pas fent una aproximació més
històrica al tema... La primera part
del llibre és aquest trajecte que fa en Rami. La segona
està dedicada a en Bassam. Aquesta estructura senzilla, però, l'ha
construït de forma molt potent, a partir de 1.001 fragments, que fan
al·lusió a Les mil i una nits, i que li permeten explicar-nos
les coses més diverses... Tot està concentrat al títol, Apeirògon, que llegim que
és "una forma amb un nombre de costats infinit i numerable". Una manera
de concentrar l'enorme complexitat del conflicte, que alhora ens
interpel·la, ens diu que en formem part. Una novel·la plena de compassió
i d'una esperança que, la veritat, cada cop costa més de tenir.
