CREU
Llull sostenia que la veritat havia estat recreada (és a dir, redimida) per la creu. I afegia: perquè no hi ha cap forma artificial que sigui tan semblant a la forma natural com la creu... En l'obra de Tàpies, començant per la inicial del seu nom, és omnipresent com a signe i com a estructura significativa... A les Flors del Calvari Verdaguer hi va incloure un poema, compost en forma de creu on la concreció i l’abstracció es troben en la sensualitat del món:
Tenen forma de creu
los aucellets quan volen,
lo gamfaró que oneja,
lo màstil que s’arbora,
los pins i avets que ramen,
los caminals que es troben,
lo remador quan rema,
lo frare que sermona,
lo nin quan veu sa mare,
lo penitent quan ora
amb los braços al cel
com un aucell que hi vola.
los aucellets quan volen,
lo gamfaró que oneja,
lo màstil que s’arbora,
los pins i avets que ramen,
los caminals que es troben,
lo remador quan rema,
lo frare que sermona,
lo nin quan veu sa mare,
lo penitent quan ora
amb los braços al cel
com un aucell que hi vola.
Pàg. 116 i 117
GNOSI
...
La tradició catalana, però, és sostingudament anti-gnòstica. Rebrota de la mirada meravellada sobre la terra, del plaer de tornar a donar nom a cada cosa, de descobrir la veritat acollidora del món... Maragall, Carner, Mompou, Salvat-Papasseit, Tàpies, Marçal: tots creuen que res no és mesquí, que la palla és valuosa com l’or i que en una humil timoneda hi ha una abundància de vida que no s'acaba...
Aquest llibre enllaça amb el fil anti-gnòstic, que és l’actitud que m’esforço a cultivar. Però ¿qui podria esborrar totalment de la seva vida la sospita que el món que coneixem no és res més que un error o una il·lusió enganyosa? Pàg. 118
MODERNITAT
Massivament catòlics durant la primera edat moderna, els catalans s'han secularitzat bruscament, empesos per dues necessitats que van juntes: la de sentir-se moderns i la d’alliberar-se del nacionalcatolicisme espanyol... pàg. 119
SAGRAT
Avui, potser, allò que no es pot vendre. Pàg. 122
SERAFINS
En hebreu, el nom saraf vol dir «serp», fins i tot «serp verinosa, serp que crema»; el verb saraf significa cremar. Els serafins són éssers roents i amenaçadors. A Sant Maria d’Àneu ens miren amb els ulls de la cara i amb desenes d’ulls a les sis ales. Els ulls no són òrgans passius i prou, per rebre la llum. Sempre tenen un poder sobre qui els veu, perquè la mirada és una manera d'actuar. Els serafins flamejants es presenten amb la màxima intensitat que poden resistir els ulls humans. Són els enviats d’una altra entitat tan poderosa que ja no es pot mirar, que ja només ens pot arribar en forma de veu... Allò que es pot veure, per més majestuós que sigui, serà indicació i senyal i prou. Pàg. 123
La roca i l'aire, Raül Garrigasait. Fragmenta editorial 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada