pd 1119

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

LA PERVERSIÓ DEMOCRÀTICA ÉS VOSTRA (2)

Ignasi Aragay​

​...

​

Sempre hem estat immaculadament pacífics, cívics i dialogants. Fa temps que vam deixar enrere el nacionalisme identitari per un republicanisme ciutadà on hi càpiga tothom, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli. Hem sortit al carrer sense trencar ni un plat, milions de persones d’ideologies molt diverses, any rere any, ferms i respectuosos, per demanar sisplau que ens deixeu votar, que deixeu que ens comptem democràticament. Hem votat un Parlament amb majoria absoluta independentista. I ni així. Ni així us heu donat per al·ludits. Per activa i per passiva ens heu dit que no, que no ens permetreu fer un referèndum d’autodeterminació, que no el voleu pactar.

​...​

pd 1118

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

LA PERVERSIÓ DEMOCRÀTICA ÉS VOSTRA (1)

Ignasi Aragay

​Senyor Rajoy i senyora Soraya, senyors Sánchez i Rivera, senyora Arrimadas, senyors Iceta, Albiol i Coscubiela, senyors jutges i fiscals, senyors editorialistes de la premsa espanyola: no tolerem que ens feu passar per antidemòcrates als qui volem posar unes urnes. No ho som. De cap manera. Al contrari. És una burla al que som i representem, al present i el passat d’aquest país, a tantes persones que van lluitar per la llibertat d’Espanya i de Catalunya i que ara, legítimament, creuen que el millor per a tots és un referèndum, com es fa en els països civilitzats i raonables, on les lleis i les Constitucions no s’usen per empresonar la voluntat dels ciutadans, sinó per servir-la.

Som demòcrates. És inacceptable que ens feu passar per autoritaris, per chavistes, per nazis. Això sí que no. Som demòcrates. Som els que vam lluitar per la democràcia en plena dictadura, som els que vam creure durant la Transició que l’Espanya democràtica respectaria la voluntat dels catalans. Mentre va existir ETA ens dèieu que, si era pacíficament, tot estava permès. Però després ha resultat que no, que ni parlar-ne, que a la pràctica això mai, que Catalunya només pot ser una democràcia de segona, no sobirana, que només el conjunt dels espanyols poden decidir el futur dels catalans, que no som una nació.

​...​

pd 1117

​ARA divendres, 16 de juny del 2017

VOTA QUE NO

Empar Moliner

​Vota que no. Vota que vols seguir a Espanya, que t’està bé, que potser no t’agrada com és ara (a ningú no li agrada la corrupció del PP) però que aspires potser d’aquí un temps a reformar-la. Vota que no perquè has conegut Espanya així i t’agradaria que així continués. Vota que no perquè et sembla que esdevenir un estat no t’afectarà. Vota que no per donar una mica de nivell als arguments: t’ofèn que algú digui que no vol la independència perquè no vol renunciar a García Lorca. Vota que no, per exemple, perquè a tu et fa il·lusió pertànyer a l’estat que elabora el Jabugo i el Pérez Pascuas, beneïts siguin. Vota que no per un sentiment nacional (digue’n com vulguis, si et vols guardar la paraula nacionalista només per als altres). Vota que no per por que quatre militars descontrolats es posin nerviosos... Vota que no perquè tens família en regions que no són aportadores sinó receptores i saps que sense Catalunya no se’n sortirien (ho han dit, molt sincerament, els presidents d’aquelles comunitats). Vota que no perquè preferiries ser monolingüe. Vota que no perquè tu vols que el partit que votes, un dia, presideixi Espanya. Vota que no perquè prefereixes boig conegut que savi per conèixer. Vota que no perquè aquesta revolució no l’has començat tu. Vota que no perquè ja fa molt de temps que trobes a faltar sentit de l’humor a les campanyes, entrevistes, rodes de premsa que fan els del sí. Vota que no perquè tu comercies amb Espanya i tens por del boicot. Vota que no per mil raons de pes, per cap de les estupideses que et deixen anar els que prefereixen que no votis i que no votis per por. Vota que no per dignitat, per tots els que volem tenir allò que tu tens, un estat, i que votarem que sí. Podeu guanyar. Ho dic amb la mà al mugró esquerre.

pd 1116

​ARA 10 de setembre del 2017

ERA UN 7 DE NOVEMBRE...

Xavier Antich

Som on som no pas per un brot febril. Tampoc per alguna ocurrència d'última hora. En deien suflé, però no hi ha metàfora culinària que pugui fer-li justícia. Fa dècades, com a mínim dècades, que aquest país s'esforça per aprofundir en la democràcia i en les llibertats, en l'autogovern i en l'exercici de la seva sobirania. Som on som perquè molts altres, abans que nosaltres, han picat pedra. Alguns coneguts, amb nom i cognoms. Milers, una multitud, no pas anònims, sinó entregats a unes causes de les quals se sentien dipositaris i testimoni..
...

Som on som, dèiem, perquè la història no va començar ahir, i perquè milers de persones, la gran majoria calladament i desinteressadament, amb generositat, han lluitat perquè avui siguem on som. Som on som, sobretot, perquè milers van convertir el seu inconformisme i la seva indignació en força política creativa, perquè van entendre que només hi ha una cosa que fa de la vida pròpia més que una sola vida: l'entrega a la vida dels altres i la passió pel cos col·lectiu del qual es pot formar part sense dissoldre-s'hi i deixar de ser el que un és. Va encertar de ple Muriel Casals quan va dir, el 14 de juny del 2010, que "ningú no podrà frenar aquest impuls de llibertat".

pd 1115

​ARA div​​endres, 16 de juny del 2017​

UNA DATA QUE ELS PROVOCA

Xavier Bosch

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions i de ganes de trobar-ne, gosa fer escarni del moviment que il·lusiona centenars de milers de ciutadans. Diu que... “El suport social a la independència està baixant a Catalunya i a tots els països del nostre entorn, només cal veure els resultats dels independentistes escocesos”. Doncs més a favor seu. Si el suflé baixa, aprofitin-ho per donar la veu que reclamem el 80% dels catalans, deixin votar en referèndum, preguntin qui vol què, comptem-nos d’una vegada i, amb la victòria del no, tindran un resultat que els permeti dir, amb orgull patri, que d’això de la independència no se’n canta ni gall ni gallina fins a la pròxima generació.
... Lluny d’això, aferrada a la Constitució, avisant del dret i del revés que el referèndum no es farà ni l’1 d’octubre ni mai, la Soraya es treu encara un altre diagnòstic de la cartera de ministra: “El que crida l’atenció és que la Generalitat i Junts pel Sí, com més sols estan, més radicals es tornen”. On ha detectat la solitud del primer partit del Parlament? Al contrari. Pel que em consta, a mesura que s’acosten les hores difícils el Govern està més cohesionat que mai. Puigdemont i Junqueras mantenen, ara sí com un sol home, que a la tardor hi haurà referèndum o referèndum. Que la data escollida sigui “ el primero de octubre, Día del Caudillo y de la Patria Española” sembla una provocació, però segurament és una casualitat. Un caprici del calendari.

pd 1114

​ARA divendres, 16 de juny del 2017

SOM DOS MILIONS D'"INDEPES"​

Xavier B​osch​

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions, continua menystenint els anhels sobiranistes d’una part molt important dels catalans. Aquesta setmana, a Los desayunos de TVE, va deixar anar algunes perles que denoten fins a quin punt continua sense entendre res. Més ben dit, o bé a la Moncloa s’estimen més ignorar la realitat o els qui els han d’explicar el que passa a Catalunya (Millo, García Albiol o Levy) els enreden amb una informació que, de tan esbiaixada, és directament falsa. Al titular de “Ja n’hi ha prou d’aquest rotllo” de la Soraya el va seguir el “[A Catalunya] hi ha molt de postureig”, i més dràstic encara, “La gent està avorrida perquè l’independentisme no va enlloc”. I aleshores va trinxar també Puigdemont per la concentració a les Fonts de Montjuïc: “S’està acostumant als actes de pensament únic, on porten els independentistes en autobusos i, davant de qualsevol burrada que diuen, els animen amb pancartes”. Al final, sembla que es creguin una pel·lícula que s’han muntat per necessitat: que això de voler fugir d’Espanya, d’una manera civilitzada i endreçada, és una estratègia convergent perquè els catalanets, mesells i enzes, no pensem en els podrimeners del partit. I aquí, tanoques i adoctrinats, hi hem caigut tots de quatre potes. La vegada que hem aconseguit tenir la foto més enfocada de l’independentisme va ser el 9-N del 2014. Aquell dia, tant menystingut allà com il·lusionant aquí, 1.900.000 catalans dels 2.344.828 que van anar a votar van respondre amb un doble sí. A les eleccions al Parlament del setembre del 2015, i ja sota les sigles dels partits, Junts pel Sí i la CUP van tornar a sumar dos milions de vots. És, doncs, una xifra de mínims. Potser també de màxims. En qualsevol cas, són moltíssimes voluntats legítimes perquè ens despatxin amb un “Ja n’hi ha prou d’aquest rotllo”.

pd 1113

​ARA divendres, 16 de juny del 2017

LA NIT DEL GOVERN ZOMBI

Sebastià Alzamora

​El desori polític que produeix cadascuna de les passes del govern del PP aconsegueix amortir l’estrèpit dels seus fracassos com a executiu. O, dit d’una altra manera, la seva escandalosa manera de fer política acaba actuant com a cortina de fum que tapa la seva ineptitud com a govern...
...
I tot plegat serveix per tapar, a la vegada, la demolidora sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre la inhabilitació de José Maria Atutxa, catorze anys després que es produís. El del PP és un estil de govern que funciona per acumulació: com més escàndols generes, més fàcil és que uns facin oblidar els altres, i que el conjunt sigui tan aclaparador que molts votants deixin de fixar-s’hi.

Nota: Pots llegir l'article sencer a:  http://www.ara.cat/opinio/Sebastia-Alzamora-nit-govern-zombi_0_1815418453.html