Massiva, històrica o contundent són només alguns dels adjectius que
s'han fet servir per qualificar la vaga d'aquesta setmana al sector
educatiu. Després d'anys amb una capacitat de mobilització minsa, aquest
mes de febrer molts docents han dit prou i han fet notar el seu
descontentament amb el sistema amb més de 70.000 professionals
manifestant-se arreu del país i amb una vaga que van secundar gairebé la
meitat dels docents (40,94%) segons el balanç del Govern i un 85%
segons els sindicats que la van convocar...
La vaga ha estat per reclamar un increment de sous
generalitzats (per igualar les condicions dels docents catalans amb els
de la resta de l'Estat), una reducció de les ràtios a les aules (a l'ESO
hi ha classes amb 30 alumnes), més inversió per a l'escola inclusiva
–un de cada tres alumnes necessita suport educatiu– i una
desburocratització de la feina a escoles i instituts...
Més enllà de denunciar les febleses del sistema educatiu, darrere l'èxit
de la vaga docent d'aquesta setmana encara hi ha, com a mínim, dos
factors més... Un factor determinant ha estat el canvi d'estratègia per part dels
sindicats. En aquest sentit, un dels punts rellevants ha estat que en
els darrers mesos la majoria de les organitzacions sindicals han anat a
la una i, per exemple, la vaga de dimecres la van convocar junts, de
manera unitària... l'altre factor ha estat determinar les causes que "provocaven més malestar": la necessitat de reduir
les ràtios, la falta de mans per a l'escola inclusiva, la sobrecàrrega
de feina burocràtica i el salari. És a dir, les quatre reclamacions que
apareixien al manifest de la manifestació massiva de docents d'aquesta
setmana.
Diana Silva 14/02/2026
