El programa anomenat Cita bestial que ara emet TV3 cada
dimecres explica alguna cosa més que la necessitat que els gossos
abandonats siguin adoptats per persones que en volen tenir un. Els
visitants dels establiments corresponents fan un gran favor als animals
mateixos i, de passada, a les protectores d'animals... Però hi ha una cosa nova: s’hi veu que els protagonistes humans vessen
en els animals un grau d’afecte, d’amor fins i tot, que és correspost
pels gossos d'una manera que no sempre es troba en les relacions
amoroses entre humans. Això sí: encara que els gossos entenen -diuen-
fins a dos-cents missatges, no són capaços de respondre a les preguntes o
declaracions d'amor dels seus amos amb el mateix llenguatge que posseïm
els humans.
Així arribem al final del raonament: la comunicació entre “persones
humanes” no és tan eficaç com sembla. Moltes parelles, de la mena que
sigui, funden una convivència sense posseir la capacitat de raonar a
fons, és a dir, d’en-raonar; i per aquesta (manca de) raó, les parelles
es desfan amb la mateixa facilitat que es van fer. És com dir que la
humanitat sembla haver renunciat a un amor eloqüent, més basat en el
llenguatge o el diàleg que en les sensacions o el plaer...
Però com que sembla que el llenguatge ja serveix solament per crear malentesos i disputes entre els éssers parlants, molta gent ha decidit que, atès que les paraules ja no fan el servei que podrien fer, és millor tenir a la vida un amor segur, encara que sigui callat i amb quatre potes.
04/07/2025
