Quan oferim als alumnes pobres un currículum que té més en compte el que
els resulta familiar o interessant que el que els és desafiant, els
estem donant gat per llebre. No els oferim compassió, sinó
condescendència. Si no hi ha llibres a casa, caldrà omplir les escoles
de llibres. I si el vocabulari familiar és molt limitat, caldrà omplir
les aules de paraules... En pedagogia, les píndoles daurades condueixen a la marginalitat
cultural. L'escola no pot ser una prolongació de la llar familiar, sinó
que ha de ser un àmbit on experimentar amb el que ens manca a casa.
La missió de l'escola és ajudar-nos a transcendir els horitzons del
nostre món d’acollida per facilitar-nos el moviment dins àmbits
culturals progressivament més amplis, sense sentir vergonya de nosaltres
mateixos per la nostra manca de recursos. L'escola no està feta per
moure's en el que es coneix, sinó per obrir vies d'exploració en el que
es desconeix... Si l'escola no anima els nens pobres a anar més enllà dels seus horitzons habituals, qui ho farà?...
Sens dubte, els nens que provenen de llars culturalment sofisticades
disposen de més eines per explorar el món. Però ningú, mirant cara a
cara un nen de 6 anys, pot assegurar-li quina serà la seva nota de
matemàtiques a la selectivitat. Ni quines seran les seves faltes
d'ortografia... Convé recordar que, com més pobra és la nostra llengua, més pobre és el
nostre pensament; que no podem construir hipòtesis sense dominar el
condicional; que cal esforçar-se a escriure bé precisament perquè és
difícil. Com insisteix Christophe Clavé, eliminar els matisos de la
nostra llengua és ser-ne el sepulturer.
06/06/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada