— El món d'ara ens ho posa difícil per conservar la innocència. Tot ens
sembla una estratègia de distinció social. Perdre la ingenuïtat està
molt bé, però la innocència ens ajuda a veure el món amb alegria.
— Per a Llull, l'ideal és l'ermità. L'ermità és més gran que el Papa.
Fer d'ermità li permet retirar-se del món i veure Déu en cada cosa. Un
ermità, quan mira el bosc, la font i les flors és capaç de veure-hi el
rastre de Déu. Retirant-se del món en realitat s'hi connecta.
— Pot semblar que el món contemporani, capitalista i digital, està en
contra de les humanitats i que dedicar-s'hi és resistir. A mi no
m'agrada gaire veure-ho així. Al nostre món hi ha molts problemes: tinc
una sensació molt forta que la política d'avui és destructiva, que a
l'escola li costa moltíssim transmetre una herència cultural, començant
pel català, que ciutats com Barcelona s'han convertit en aparadors
grotescos... Tot això passa alhora i és preocupant. Quan escric, més que
una sensació de resistència experimento l'alegria de connectar coses i
de donar-hi sentit. M'agrada més pensar que els qui resisteixen són els
altres.
— La roca i l'aire està escrit des de dins de la tradició
cristiana, que és la que nosaltres tenim al darrere. Al nucli del
cristianisme hi ha un combat entre un impuls inicial que és gairebé
antisistema i el que passa després: la construcció d'una estructura
teològica institucional per part del catolicisme.
El missatge de Jesús es transforma. —
Jesús diu: para la galta, estima els altres com a tu mateix, no vinc a
portar la pau sinó l'espasa... qualsevol institució que no admeti l'amor ha de ser destruïda.
Jesús capgira totalment el que hi havia. L'església, en canvi, és una
institució supersòlida que es basa en la indissolubilitat dels lligams
terrenals, en coses que són fredes i rígides, el contrari del foc
inicial. Cada vegada que hi ha hagut una reforma dins el cristianisme
s'ha intentat fugir de la rigidesa i de la institució dominadora i
opressiva. Karl Barth distingeix entre religió i fe perquè no podem confondre qualsevol organització humana amb Déu...
— Per a Llull, el rastre de Déu es pot veure en les coses que tenim al
davant. No ha de passar per la Bíblia ni per l'autoritat del capellà...
Al final del llibre defineixes el sagrat: "Avui, potser, allò que no es pot vendre". —
Estem en un moment en què sembla que tot es pugui vendre. Aquesta idea
de sagrat, que és el que d'alguna manera es pot connectar amb la fe, si
és de veritat, no es pot mercantilitzar.
Raül Garrigasait parlant del seu llibre La roca i l'aire amb Jordi Nopca. 26.4.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada