(arafa...)
... la nostra escassa interiorització de les normes cíviques. Seguir les
normes sempre comporta una certa repressió de la individualitat pensant
en la col·lectivitat... (però són) paper mullat si no la garanteix un cert grau de coerció... Quan la norma està justificada i parteix d'un ampli consens, es donen
les condicions perquè passi en poc temps de semblar arbitrària a ser pur
sentit comú. Però aquest procés, per paradoxal que sembli, es catalitza
amb coerció...
La interiorització de les normes és bàsica per civilitzar-se... (però) aquí, per fer complir les normes, cal un policia a cada cantonada, cosa que, en la pràctica, fa que no n’hi hagi...
Hi ha dos principis bàsics: 1) fer només normes clarament justificades i
que comptin amb un ampli consens i 2) fer només normes que ens veiem
capacitats per fer complir (a través d’una coerció que, com més
s’interioritzin, més social i menys policial serà). Els 40 anys de
dictadura units a això que anomenen mediterraneïtat ens han
creat la sensació que democràcia i coerció són incompatibles. És al
revés: pel que fa a la interiorització de les normes, són inseparables...
Albert Pla Nualart 18.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada