(arafa...)
Carta a Manuel Marchena... Mirar ara imatges del tribunal que vostè presidia és
dolorós. Del judici, no en queda res; només la farsa completament
despullada. Ha passat tan sols un any i la perspectiva ja és una altra.
El veig a vostè, als altres jutges i fiscals, i les seves togues se'm
confonen amb els uniformes militars dels que van condemnar Companys.
Diuen que el temps ho cura tot. Si de cas, ho crua tot. Ho fa més
salvatge. La bestiesa d'assassinar un president elegit democràticament
ja no la nega gairebé ningú, ara. Després de vuitanta anys -trenta-cinc
de dictadura i quaranta-cinc de democràcia- amb una mica de sort aviat
s'anul·larà el consell de guerra a Lluís Companys. Amb el judici del
Procés, pot acabar passant el mateix. Els qui ara s'emparen en el
respecte a la llei, d'aquí seixanta o setanta anys impulsaran mesures
per reparar (ja pots comptar) el dany causat a les famílies dels presos
polítics.
Albert Om 17.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada