diumenge, 26 de setembre del 2021

pd 2258 Les fronteres del dolor Carta a Samuel Paty

 (arafa...)

Estimat professor, m'agradaria poder-te dir que el teu assassinat per ensenyar unes caricatures de Mahoma a classe ha causat gran commoció ciutadana a Catalunya i que s'han multiplicat les mostres d'homenatge cap a tu i de rebuig a l'acció terrorista. Però no ha sigut el cas. M'agradaria saber per què... L'atemptat... és obra d'un islamista radical, afecta la llibertat d'expressió a les aules, ataca un sector clau com l'educació i passa a França, el país del costat que tantes vegades ens ha ensenyat les coses que tard o d'hora ens acabaran arribant. I, en canvi, hem reaccionat com si això no ens afectés... Se m'ocorren un parell de motius: el primer, que continuem vivint (a pesar del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils) com si els atemptats jihadistes no fossin el nostre terrorisme. I el segon, que estem saturats de patiment. La pandèmia ha delimitat encara més clarament les fronteres del dolor i ens ha tornat incapaços d'assumir cap altre patiment que no sigui el del nostre país, el de la nostra bombolla...
Tant de bo mestres i alumnes hi hagin pogut fer, aquests dies, tots els debats que es deriven de l'assassinat d'un professor francès que explicava (i defensava) la llibertat d'expressió.    
Albert Om 24.10.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada