(arafa...)
Estimat professor, m'agradaria poder-te dir que el teu assassinat per
ensenyar unes caricatures de Mahoma a classe ha causat gran commoció
ciutadana a Catalunya i que s'han multiplicat les mostres d'homenatge
cap a tu i de rebuig a l'acció terrorista. Però no ha sigut el cas.
M'agradaria saber per què... L'atemptat... és obra d'un islamista radical,
afecta la llibertat d'expressió a les aules, ataca un sector clau com
l'educació i passa a França, el país del costat que tantes vegades ens
ha ensenyat les coses que tard o d'hora ens acabaran arribant. I, en
canvi, hem reaccionat com si això no ens afectés... Se m'ocorren un parell de motius: el primer, que continuem vivint (a
pesar del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils) com si els
atemptats jihadistes no fossin el nostre terrorisme. I el segon, que
estem saturats de patiment. La pandèmia ha delimitat encara més
clarament les fronteres del dolor i ens ha tornat incapaços d'assumir
cap altre patiment que no sigui el del nostre país, el de la nostra
bombolla...
Tant de bo mestres i alumnes hi hagin pogut fer, aquests dies, tots els
debats que es deriven de l'assassinat d'un professor francès que
explicava (i defensava) la llibertat d'expressió.
Albert Om 24.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada