... hi ha molta gent que té fills en edat escolar i sap de primera mà la
magnitud de la tragèdia pedagògica que vivim. Amb Rodalies, amb la
sanitat i amb la seguretat ciutadana ens hi juguem el present, però amb
l'educació empenyorem també el futur del país. Per l’educació, tot
esforç és poc.
... a parer meu, l’absència de les eines i els recursos d'un estat propi
estan a la base del problema. Però és evident que no ens podem permetre
esperar que arribi l’albada independentista, si és que arriba; hem de
jugar amb les eines que tenim, i, si és possible, millorar-les, com
passa amb el nou finançament de la Generalitat, que no té calendari, i
amb els pressupostos catalans, sempre prorrogats, en aquest cas perquè
un dels pilars de l'acord d'investidura de Salvador Illa —la cessió
íntegra de l'IRPF a la Generalitat— ha quedat ajornat per les urgències
electorals del PSOE.
I després hi ha allò que depèn exclusivament del departament d'Educació:
més personal —més ben format, més ben pagat— i unes directrius
pedagògiques que esmenin el model actual, qüestionat no només en el pla
teòric, sinó també per les dades de l’informe PISA i els percentatges de
fracàs escolar. La difícil gestió de la diversitat —conseqüència del
fort impacte de la immigració—, el mal ús o l’abús de les noves
tecnologies, l'enfonsament de l'ús del català o la pèrdua d'autoritat
dels docents són només alguns dels aspectes que fan trontollar el
sistema.
... cal fer una autèntica crida nacional a la regeneració del sistema
educatiu; cal fer-ho sense pressa però sense pausa, pensant en demà i
pensant en 2040, alineant les millors ments pensants i sobretot les
millors voluntats, sense sectarisme, ni càlculs polítics ni egoismes
corporatius. Cal que ho lideri el Govern però amb un suport qualificat
de la majoria del Parlament, dels sindicats i dels experts. Cal, en
resum, un exercici massiu de generositat que no sé, sincerament, si està
al nostre abast...
Toni Soler 21/03/2026
