pac 283 Aquest racisme és d'ells

 

El racisme és general. Adoptarà la forma d'una xenofòbia explícita o traurà el cap en la micro​-discriminació quotidiana, però no hi ha cap societat que se n’escapi. Per descomptat, tampoc la societat catalana que pensa i viu en català.

Però el racisme a les grades durant l'Espanya-Egipte és d'ells. A Catalunya el coneixem bé. És el producte del nacionalisme espanyol, el d’una llengua i una religió (“¡Habla en cristiano!”), una bandera (“Qué pone en tu DNI?”) i un ideari d’ultradreta. Només cal repassar el mostrari complet de dimarts: crits contra Puigdemont, contra Sánchez i contra els musulmans. Una cultura política amarada de segles de contrareforma, de “¡Que inventen ellos!” i d’“Una, grande y libre” no desapareix perquè ho digués una Constitució fa 47 anys.​..

Preguntar-se com és que 20.000 persones van poder cantar espontàniament “Musulmà el qui no boti!” no tan sols és desconèixer la desinhibició i la imitació que funciona als camps de futbol, sinó no entendre de què està fet el nacionalisme espanyol repartit per tots els partits però que sobretot vota Vox.

Finalment, no és casualitat que l’aquelarre passés a Catalunya, on els partits de la selecció espanyola volen ser un banal recordatori d’assimilació i una festa de la normalització, sobretot després de l’1 d’Octubre. La grada espanyola a Catalunya assisteix a més que un partit i els organitzadors ho saben. Per això els fan...

Antoni Bassas​ 03/04/2026

pac 282 Per l'educació, tot

 

​... hi ha molta gent que té fills en edat escolar i sap de primera mà la magnitud de la tragèdia pedagògica que vivim. Amb Rodalies, amb la sanitat i amb la seguretat ciutadana ens hi juguem el present, però amb l'educació empenyorem també el futur del país. Per l’educació, tot esforç és poc.​

... a parer meu, l’absència de les eines i els recursos d'un estat propi estan a la base del problema. Però és evident que no ens podem permetre esperar que arribi l’albada independentista, si és que arriba; hem de jugar amb les eines que tenim, i, si és possible, millorar-les, com passa amb el nou finançament de la Generalitat, que no té calendari, i amb els pressupostos catalans, sempre prorrogats, en aquest cas perquè un dels pilars de l'acord d'investidura de Salvador Illa —la cessió íntegra de l'IRPF a la Generalitat— ha quedat ajornat per les urgències electorals del PSOE.

I després hi ha allò que depèn exclusivament del departament d'Educació: més personal —més ben format, més ben pagat— i unes directrius pedagògiques que esmenin el model actual, qüestionat no només en el pla teòric, sinó també per les dades de l’informe PISA i els percentatges de fracàs escolar. La difícil gestió de la diversitat —conseqüència del fort impacte de la immigració—, el mal ús o l’abús de les noves tecnologies, l'enfonsament de l'ús del català o la pèrdua d'autoritat dels docents són només alguns dels aspectes que fan trontollar el sistema.

... cal fer una autèntica crida nacional a la regeneració del sistema educatiu; cal fer-ho sense pressa però sense pausa, pensant en demà i pensant en 2040, alineant les millors ments pensants i sobretot les millors voluntats, sense sectarisme, ni càlculs polítics ni egoismes corporatius. Cal que ho lideri el Govern però amb un suport qualificat de la majoria del Parlament, dels sindicats i dels experts. Cal, en resum, un exercici massiu de generositat que no sé, sincerament, si està al nostre abast...

Toni Soler​ 21/03/2026