(arafamesdunany)
... de
vegades a Catalunya se’ns acaba la paciència i tenim la gosadia de
denunciar els reiterats intents assimilistes que han arribat de ponent
de 1714 ençà. I si bé és cert que els d’aquí hem de ser curosos en l’ús
de les paraules, per respecte als nostres conciutadans, també ho és que
el supremacisme dels fets és molt més nociu i d’efectes més duradors. La
Constitució espanyola és un exemple de supremacisme lingüístic. La
persecució de l’independentisme democràtic és supremacisme legal, i així
ho va consagrar, no fa pas gaire, el president del Tribunal Suprem,
quan va afirmar que la unitat d’Espanya és “fuente de derecho ”.
La repressió policial dels pacífics participants en el referèndum de l’1
d’octubre és supremacisme agressiu i antidemocràtic, perquè anava
contra un acte de sufragi que, a més, obeïa a un mandat del Parlament. I
el càstig als organitzadors de la consulta, que fa mesos que són en
presó preventiva acusats de rebel·lió sense acreditar cap actuació
violenta, també és supremacisme perquè tothom sap que si no es tractés
d’independentistes catalans la seva situació penitenciària i judicial
seria una altra.
Què és supremacisme? ¿I tu m’ho preguntes, Pedro Sánchez?
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada