dimecres, 2 d’octubre de 2019

pd 1620 La banalització del terrorisme (i 2)

(arafamesdunanyimig)
... Si ara l’Estat ens empeny a la violència, és perquè sap que la seva repressió deixarà de tenir límits i deixarà de rebre crítiques dels líders d’altres estats. Mantinguem-nos, doncs, inamoviblement pacifistes, però intentem no quedar-nos aquí. És evident que els CDR no són kale borroka. Però potser hauríem de fer alguna cosa més que fugir del terrorisme com del dimoni: hauríem d’atrevir-nos a denunciar el pervers constructe que ha acabat generant. I hauríem d’entendre que si aquest constructe no hagués esdevingut ideològicament hegemònic, ara alguns jutges no es fregarien les mans mentre engiponen euro-ordres on la desitjada violència s’encarna en nosaltres. La banalització del terrorisme també és això: limitar-se a escapar del seu estigma en comptes de plantar cara a l’autoritària ideologia que l’alimenta i que ara ens amenaça més que mai.
Albert Pla Nualart

Cap comentari:

Publica un comentari