Sánchez es deu a la majoria social i política –amb l’esquerra i els
nacionalistes– que li va donar la presidència en la moció de censura i
la victòria a les eleccions. Però, home d’ordre, es deu també als poders
fàctics que no volen que governi amb Podem i encara menys amb els
independentistes. Es deu a dos senyors contraposats. Per tant, com el
personatge de Goldoni, Sánchez es dedica a fer equilibris, jocs de mans i
comèdia. No vol ser investit en cap cas amb els vots de Podem. Però
necessita que sembli culpa de Podem. Només acontentarà una mica els dos
amos si pot governar sol –amb equilibris de funàmbul– o si d’una manera
desesperada Ciutadans li acaba donant els seus vots. Ara està dedicat a
una representació teatral; fer veure que negocia amb Podem i esperar que
l’establishment, espantat, pressioni Ciutadans. I si no, anar a
eleccions a veure si amb cartes noves té una jugada millor.
Estrictament, un 'pícaro'.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada