(arafa...)
Una entrevista a Arnaldo Otegi a TVE ha posat la dreta espanyola en peu
de guerra (o hi està sempre?). Això denota que en la cultura política
d’aquest sector la informació es considera propaganda. Ser entrevistat
no és un dret (dret d'expressió, dret a la informació, dret dels
ciutadans a sentir totes les opinions), sinó que és un premi, un
privilegi, que es concedeix als bons i es nega als dolents. No existeix
el periodisme, sinó la publicitat... Otegi no mereixeria ser entrevistat perquè no condemna els crims
d'ETA. Però Otegi ha condemnat els crims d’ETA (absolutament
condemnables) molt més intensament que moltes personalitats polítiques
que surten cada dia entrevistades a la televisió pública han condemnat
els crims del franquisme (també condemnables, oi?). Amb una diferència:
Otegi ho ha expiat a la presó i els altres no. Per tant, el problema no
és que no es condemnin els crims. El problema és que hi ha crims i
crims. I em temo que si l’entrevista hagués estat a Puigdemont o
Junqueras, que no tenen cap crim per condemnar, també
haurien posat el crit al cel els mateixos que l’han posat ara. Tornem al
començament: ser entrevistat és un privilegi reservat als seus.
Vicenç Villatoro 29/6/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada