El feixisme és una qüestió sentimental. Sorgeix, sobretot, de certs
sentiments masculins. Se li poden buscar causes econòmiques, socials i
culturals, però es tracta fonamentalment de l'expressió col·lectiva
d'una sèrie de frustracions personals...
Jo no tinc dubtes, encara que tampoc proves concloents, pel que fa a
l'arrel sentimental de moviments contemporanis bastant equiparables al
feixisme: es tracta d'una reacció masculina, tan emotiva com difícilment
expressable, davant del progrés històric de la dona.
Si la lluita contra l'esclavisme va ser la gran causa justa en els
segles XVIII i XIX, els segles XX i XXI han de definir-se per la lenta
però inexorable destrucció del patriarcat. Per a un bon nombre d'homes,
especialment els joves (els més actius i sovint els més desorientats),
la contrarevolució masclista mostra un atractiu inefable...
"Els professors estan nerviosos perquè les merdes
progres tenen resposta. Els nanos ja no s'empassen el feminisme
exacerbat, ni la memòria històrica que ens diu què hem de pensar sobre
el nostre passat, ni tots els mantres d'esquerres. La dreta és el nou
punk". El franquisme en temps de Trump,
Francesc-Marc Álvaro cita aquesta frase de
Santiago Abascal.
Ai, el "feminisme exacerbat". Si hi afegeixen la nostàlgia
(majoritàriament masculina també) per un passat idealitzat en què la
condició masculina dominava una societat jeràrquica, homogènia (és a
dir, blanca) i en general "pura", ja tenen explicació per als nous
moviments més o menys feixistes.
A més de l'ensomni nostàlgic, gran part de l'atractiu de Trump per a la
seva gent és la vociferació, l'insult, l'amenaça. És a dir, la forma més
caricaturalment masculina de fer política. Es pot afirmar el mateix de
Javier Milei. O de Santiago Abascal. O de Vladímir Putin. Com podia
afirmar-se de Hitler o Mussolini. Són, totes, expressions ridícules de
"virilitat".
No minimitzo l'impacte de les migracions massives, un fenomen
contemporani l'impacte emocional del qual (i social, però en grau més
baix) és comparable al del feminisme. En qualsevol cas, notin la
resposta dels nous feixismes: tornar al passat (suposadament feliç)...
