No és només el sol i la platja. Ni la gastronomia. Ni Gaudí. Barcelona
també demostra ara el seu magnetisme als representants del progressisme
mundial. Els ha convocat Pedro Sánchez, a qui no se li poden negar ni
l’astúcia, ni el do del timing, fent que l'aura de líder
anti trumpista internacional eclipsi la seva versió domèstica, molt més
grisa i qüestionada. Si el tauler de joc és el món, estic amb Sánchez i
contra Trump, que consti. Ho estic de totes totes (la tria no és tan
difícil)...
La qüestió catalana (que ocupava els grans titulars la passada
dècada) ja no dóna problemes. La prova: Aquest cap de setmana de turisme
progressista a Barcelona... A Sánchez, fer-se veure a Barcelona li és molt útil, no només per
evidenciar que hem tornat a la cleda, sinó també perquè la nostra és una
ciutat molt més d'esquerres que Madrid (i que Espanya en conjunt).
Barcelona és el gran refugi del PSOE, que se l'apropia, la desarrela,
l’aïlla del seu rerepaís i la converteix en una capital alternativa.
D'Espanya, esclar.... Per això totes aquestes cimeres fan
ús oral i escrit de l’espanyol, ignorant la llengua pròpia i la llengua
franca. Barcelona, no cal dir-ho, llueix divina, però és només un
decorat. I la Generalitat, un convidat de pedra...
(El 1992) la independència era una entelèquia, gairebé com ara, però jugàvem a
semblar un país, i Barcelona podia exercir de capital de Catalunya, i
capital de la llengua catalana, perquè per a molts de nosaltres era
força més que un decorat. Aquest cap de setmana els catalans som a
l’epicentre de la política mundial, però ens han reservat el paper de
majordoms i acomodadors...
Toni Soler 18/04/2026
