Un assaig breu, profund i lluminós sobre com viure avui amb
sentit.
Simone Weil és, en paraules de Byung-Chul Han, la
figura intel·lectual més brillant del segle XX. En aquest assaig
breu i visionari, el filòsof sud-coreà reinterpreta la seva obra
com una brúixola ètica i espiritual per al nostre temps. Davant
un món dominat pel rendiment, el consum i la hiperactivitat, Weil —i
amb ella Han— ens convida a redescobrir el buit, el silenci,
l'atenció i la transcendència com a formes de vida possibles i
necessàries.
Amb un to íntim i meditatiu, Han recorre set
conceptes fonamentals del pensament de Weil —atenció,
des-creació, buit, silenci, bellesa, dolor i inactivitat— i
els posa en diàleg amb les ferides contemporànies: la saturació
digital, l’individualisme, la pèrdua de sentit, el col·lapse
espiritual.
Weil ens condueix —ens sedueix, diu Han— cap
a una altra realitat: una vida més lliure, més profunda, menys
sotmesa al soroll i a l'eficiència. En temps de crisi, aquest
llibre ofereix una forma de consol que no evita el dolor, sinó que
l’abraça com a via d’elevació. Una lectura que calma, commou i
transforma.
Extracte 1:
ATENCIÓ
La crisi de la religió al món d'avui no té a veure exclusivament amb el fet que uns determinats articles de la fe hagin esgotat la seva validesa, que ja no creguem en Déu, o que l'Església hagi anat perdent tot la credibilitat... és també una crisi de l’atenció. És una crisi del veure i del sentir. Pàg. 13
És veritable el que persevera. Pàg. 18
El Bé és indirecte, discret, reticent fins i tot, mentre que el Mal no para d’insistir. Així, és possible girar l'esquena al Bé i privar-lo de la nostra atenció. Si li dediquem prou atenció, però, caurem en el seu encanteri. El Mal es comporta de la manera contrària: ens sedueix, ens fa addictes. Només l’atenció el pot rebatre... El Bé uneix i reconcilia, mentre que el Mal separa i divideix... pàg. 19
L'atenció és espiritualitat... renunciem a aquesta part divina de l’ànima en favor de la seva part inferior, la natural, que guia la voluntat. Pàg. 21
Tant l’empatia com el respecte es fonamenten a ser atent envers l'altre. La societat s’embruteix quan l’atenció cap els altres es malmet. Condueix a un increment de la violència. Pàg. 25
Plató no diferencia el Bell del Bé. Quan contempla la bellesa, l’ànima se sent impel·lida a crear una cosa bona. Pàg. 29
L’amor envers els altres pressuposa una atenció creadora que fa visible l'invisible i que impulsa la no-existència cap a la existència. Pàg. 33
El capital... fa que l’espiritualitat degeneri en una tècnica per optimitzar-se un mateix o per rebaixar l'estrès. Ara ens trobem davant un consumisme espiritual. Amb el capitalisme se sotmet tot a la lògica del consum i de la producció. També l'espiritualitat es posa al servei d'aquest sistema... El mindfulness és l'espiritualitat del règim neoliberal. Això exclou del tot la possibilitat d’espiritualitzar el treball en si mateix. Pàg. 36
Byung-Chul Han
