Som cada dia més servils davant del poder? Els indicis apunten que sí.
L'apatia guanya terreny, especialment entre els més joves. Assistim a
matances atroces com la de Gaza, a guerres de caprici com la de l'Iran, a
agressions imperialistes com la de Rússia contra Ucraïna. El govern de
la principal potència mundial, els Estats Units, es troba en mans de
bojos delirants. Però protestem menys que fa vint anys. I molt menys que
fa cinquanta...
Dècades de neoliberalisme han generalitzat la sensació que protestar és
antipatriòtic. La política s'ha tornat aliena al judici moral...
Una altra explicació se centra en els efectes de les xarxes socials. El primer efecte de les xarxes va consistir en confondre el que és
virtual amb el que és real. De cop semblava que llançar milers de
missatges d'indignació al ciberespai (allò de "cremen les xarxes")
equivalia a manifestar-se col·lectivament al carrer. I no. El segon
efecte va ser la creixent dificultat dels usuaris per mantenir l'atenció
sobre un problema durant un temps més o menys llarg a causa del consum
intensiu de vídeos curts en reels i la pràctica de l'scroll a
la pantalla. El tercer efecte, agreujat per la incipient intel·ligència
artificial, va ser la mescla gairebé indistingible del que és real i el
que és fals...
A Catalunya, el sobiranisme ha perdut la capacitat de mobilització massiva... Si hem de creure els sondejos –i la nostra pròpia capacitat de
percepció–, s'estén pel planeta la sensació que les coses (bel·licisme,
crisi climàtica, desigualtat econòmica, migracions massives) van a
pitjor. Quina és la reacció col·lectiva? Quedar-se a casa. Certament,
cada dia som més apàtics. I més servils.
Enric González 17/04/2026
