Molts col·legues meus defensen de manera aferrissada el model actual i
jo fins fa poc encara creia que era la millor opció perquè només es
tractava de desplegar amb convicció i valentia la llei que ja teníem.
Però ni abans ni després de les sentències no s'ha seguit una llei que
en teoria prioritzava el català perquè, en tots aquests anys, a les
aules s'han fet infinites interaccions en castellà que s’haurien d’haver
fet en català. I això ha estat així perquè ningú ho ha controlat, i
encara menys penalitzat. Es pot afirmar, doncs, que no ens calen
sentències en detriment del català perquè el català ja s’ha retallat tot
solet amb múltiples col·laboradors, actius i passius.
Els darrers anys he vist com el pas per l'institut públic ha
castellanitzat completament els meus fills... No és ni molt menys un cas aïllat i, per
tant, la meva preocupació rau en el fet que hem arribat al punt que
l’escola catalana està aconseguint justament el contrari del que
pretenia als anys vuitanta.
A l’institut on treballo, i no és excepció, tots els alumnes parlen en
castellà entre ells, també al carrer, indistintament de la llengua que
parlin els seus pares. La raó és complexa, però hi ha factors clarament
determinants: la poca integració a la realitat lingüística catalana dels
fills i nets de nouvinguts d'origen espanyol, i l’arribada d’un gruix
molt nombrós de nouvinguts d'arreu del món (molts d'ells amb el castellà
com a llengua inicial) que amb un marge molt curt de temps no s'han
pogut integrar en la catalanitat i, per tant, ho han fet en castellà com
a llengua franca. També, lamentablement, ens ha perjudicat la tebiesa
(almenys a la pràctica) en defensar políticament la idea integradora del
català com a llengua dels que volen viure a Catalunya.
... Si cau aquesta generació de catalanoparlants, perdem el futur.
Necessitem joves que donin relleu al català de manera natural, que se'n
sentin orgullosos i que l’utilitzin en tots els àmbits de la vida. El
més irònic seria, n’estic segur, que la majoria de les famílies, de
diferents orígens i llengües, triarien preferentment l’opció del català.
Perquè, per molt que no ho vulguin alguns, la llengua idiosincràtica de
Catalunya és la millor per acollir, integrar, prosperar, estimar la
terra i aixecar el país.
