Una nena que es deia Liza, de quatre anys, afectada per la síndrome de
Down, va morir diumenge passat a causa de l'impacte d'un míssil rus quan
caminava cap a la casa del seu logopeda, a la ciutat ucraïnesa de
Vínnitsia...Liza sí que ha trobat una mort de criatura... Els seus avis, pares i germans l’han plorat igual,
segurament més, que si hagués nascut sense cap discapacitat. He vist la foto de Liza dins el taüt –i això que als Down no els agrada
que els tanquin en una habitació, menys encara dins un armari– i he
pensat que totes les criatures que moren tan petites són angèliques,
però els malalts com ella encara més. Són criatures que han nascut, a
diferència de qualsevol mortal, sense pecat original. No solament això:
mai no fan mal a ningú, somriuen d’una manera beatífica, i molts d'ells
són més feliços que tothom pel sol fet que no saben que un dia moriran. A Liza li ha arribat una mort petitona, i ara la mort ha entrat en les
ànimes dels que l’estimaven d’una manera més genuïna, inapel·lable.
Perquè totes les morts són injustes, però la dels innocents, la dels que
no coneixeran mai ni l'odi ni la venjança, és la més injusta de totes.
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dissabte, 6 d’agost del 2022
E.E. 26 La mort de Liza
Jordi LLovet, 23.7.2022
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada