pd 1553 Cos i llenguatge

Per les imatges, les sensacions, els whatsapps, els tocaments corporals i totes aquestes coses, hem oblidat que allò més gran que posseeix l’ésser humà no és el cos sinó l’ànima; no és la matèria sinó l’esperit; no és la carn sinó el Verb. Un domini més gran del llenguatge, per part de tothom, ens faria més aptes per a la democràcia i més alliberats de fantasmagories. Renunciar al llenguatge en nom de la sensualitat és el camí perfecte perquè els polítics o els amos de les noves tecnologies facin de nosaltres allò que vulguin o allò que volen: éssers callats, submisos, ximples.

Jordi Llovet

pd 1552 Ara la llengua

En els últimes dies hem tingut una concentració d’actes d’hostilitat contra l’ús del català... Ara toca la llengua. Acabat el judici, empresonats els dirigents, empetitit l’espai públic institucional on pot actuar el catalanisme –portem ja quatre eleccions en què no es poden aplicar normalment els resultats–, l’autoanomenat constitucionalisme creu que ja ha parat el cop. Ara es tracta d’anar a les arrels... anem als fonaments de tot plegat, anem a allò que creuen –no sense raó– que alimenta la voluntat de reconeixement polític i d’autogovern dels catalans, la identitat pròpia. I en el centre d’aquesta identitat, que no és de sang ni d’origen, hi ha la llengua. Estic convençut que veurem en les pròximes setmanes un increment d’aquesta ofensiva que ja ha començat contra l’ús normal del català. Tornaran a encetar una batalla de la llengua. Saben que això és l’arrel. I ara se senten prou forts i prou protegits per atacar l’arrel. Si pot ser, per arrencar-la.

Vicenç Villatoro

pd 1551 Vist per a sentència

... Davant d’una majoria social que indiscutiblement demana poder parlar i decidir a través dels canals de la política quin ha de ser l’estatus de Catalunya, l’immobilisme del govern de Mariano Rajoy i del conjunt del sistema polític espanyol va acabar conduint les coses cap a un carreró sense sortida. Som molts els que compartim la idea que la celebració d’aquest judici és el resultat d’un fracàs de la política. Traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i no ajuda la justícia en res...

Carles Mundó

pd 1550 Abderramán i Leonarda

... Ara la nova joguina és Valls, creada al mateix laboratori. Els articulistes que ahir lloaven Rivera ara diuen que “l’home d’estat” és Valls, republicà i monàrquic a la vegada. Valls, que va aprofitar la plataforma de Ciutadans i els diners dels empresaris per provar de guanyar l’alcaldia de Barcelona, ara es queixa que Rivera pacta amb Vox. I com que en Valls va ser a la manifestació de Madrid, amb en Rivera i els de Vox, ara també diu que anar-hi va ser un error. Mentrestant, però, en Corbacho, fitxatge de Valls, es queda amb els de Rivera i no pas amb ell...

Empar Moliner

pd 1549 Això no ho podies dir

(arafamésdunany)

la situació a Catalunya no està normalitzada i no es pot fer com aquell qui res, mentre la repressió, la censura, les arbitrarietats i les coaccions tenallen la vida democràtica... (Cal) denunciar les agressions de l’Estat i a la vegada fer els passos necessaris perquè Catalunya recuperi un govern efectiu. Assumir que la situació no permet una confrontació a camp obert no vol dir que s’hagi d’adoptar una actitud resignada, i reconèixer la legitimitat de Puigdemont no ha d’impedir treballar des d’una administració amb limitacions autonòmiques però amb ferma voluntat republicana. Aquesta és l’única via de la represa.

Toni Soler

pd 1548 I tu què fas per canviar el món? 2

(arafamésdunany)

La Marguerite Barankitse i en Pere Casaldàliga actuen localment però pensen globalment, pensen que cada ésser humà representa la humanitat sencera. Que cada nen simplement és un nen i mereix un futur. Que cada nen mereix que escurcem les distàncies i que, com deia Natalia Ginzburg, li ensenyem les grans virtuts, no les petites: no l’estalvi, sinó la generositat; no la prudència, sinó el coratge; no l’astúcia, sinó la franquesa; no la diplomàcia, sinó l’abnegació; no el desig d’èxit, sinó el de ser i de saber. I la millor manera d’ensenyar-ho és practicar-ho. Per canviar el món.

Ignasi Aragay

pd 1547 I tu què fas per canviar el món? 1

(arafamésdunany)

... i denunciar els tractes polítics que algunes ONG fan amb els poders locals per poder actuar sense traves, cosa que els permet treballar tranquils però contribuint, sense voler, a perpetuar sistemes profundament injustos... De cop es produeix un abisme entre el que fan i el que diuen que fan. I tiren per terra la seva feina i la de molts altres... “I tu què fas per canviar el món, per millorar-lo?” Si tots ens féssim aquesta pregunta tan òbvia, si tots busquéssim la nostra resposta, si tots miréssim d’escurçar la distància entre el que pensem i el que fem...

Ignasi Aragay