En un país que va malament, amb un govern de la Generalitat que està en
minoria i amb massa fronts oberts, es podria pensar que el sobiranisme
català té una finestra d'oportunitat per recuperar el protagonisme i
elevar el nivell d’ambició nacional. En canvi, els partits que van
protagonitzar el Procés –Junts i ERC– competeixen en el seu propi ring,
en una bombolla que només interessa als seus dirigents, i deixant de
banda l’interès nacional...
Sempre he pensat que Junts i ERC són dos partits massa consolidats
perquè el sobiranisme en prescindeixi. Però arriba un moment en què és
lícit preguntar-se si aquestes baralles de parvulari, que s’arrosseguen
des de fa una dècada, no són un gran obstacle –per no dir el principal
obstacle– per a un sobiranisme que a nivell social i popular mostra
molta més maduresa que els seus representants polítics. Podríem dir, com
Estanislau Figueras el 1873, que estem fins als collons de tots
nosaltres. Si aquesta guerra civil continua (i continuarà mentre cap
dels dos partits sigui capaç de menjar-se l'altre), potser algun dia
caldrà fer un pensament. Perquè els partits només són eines, i en
qualsevol ofici les eines inútils o es reparen o van a la brossa.
02/05/2026
