pd 229

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (1)

Ignacio Ramonet

... S'ha demostrat que la qüestió de la qualitat de les emissions per a infants és realment secundari, el que resulta veritablement mutilant per a la seva estructura mental és el fet de mirar sense descans la televisió, sigui quin sigui el programa.

...

Abans de la televisió, els nens jugaven. Avui en dia, totes les enquestes demostren que, a causa de la hipnosi gairebé permanent en la que els manté l'"ull electrònic", els nens tendeixen a no practicar més els jocs d'interior; a casa s'avorreixen quan no miren la pantalla xica.

Aquest hàbit ha desenvolupat el nerviosisme i l'agressivitat dels nens. Durant molt de temps es va pensar , que el contingut de les emissions era, directament, el responsable d'aquestes actituds violentes...

... recentment s'ha demostrat que ho és la quantitat d'hores passades davant el receptor; és a dir, en termes macluhians, el medi és, en efecte, el que transmet la violència i no el missatge...

pd 228

PUNT DIARI, Dimarts 1 de juliol de 1986

SEIXANTA MESTRES PARTICIPEN A L'ESCOLA D'ESTIU DE LA SELVA

de la redacció

La fan ara per aprofitar el treball de curs.

...

La necessitat d'una pedagogia que permeti els nois i noies identificar els problemes que hi ha al seu entorn...

... també es busca una sortida perquè els joves desenvolupin pautes ètiques i morals...

...

... "El programa és una cosa així com l'esperança del que voldríem que fos (l'escola): alegre, festiva, distesa, engrescadora, que afavoreixi la convivència dels mestres, de les escoles i, més endavant, ens ajudi a ser capaços d'obtenir la mateixa dinàmica amb els alumnes"

pd 227

MUNDO DIARIO, Jueves, 4 de enero de 1979

"EL JUGUETE, UN APÉNDICE TELEVISIVO"

S. Masó

Els telefilms i els spots publicitaris són els únics inspiradors de la demanda. 

...

Les joguines d'avui en dia deixen molt a desitjar tals miris des del punt de vista que te'ls miris. Són cars i en general els falta qualitat. Per si fos poc no tenen les qualitats que aprecien els pedagogs de cares a assolir el desenvolupament intel·lectual dels nens i estimular el seu sentit creatiu.

...

Totes les joguines d'avui en dia són fetes a imatge i semblança dels estris que utilitzen els adults. S'oblida el món infantil, en el que la fantasia i la ingenuïtat són qüestions dominants...

pd 226

EL PUNT, 20 de desembre de 1994

JUGAR, AHIR I AVUI

M. Concepció Saurí i Ros

Els que tenim fills que encara creuen en els Reis d'Orient no ho tenim fàcil quan s'acosten les festes de Nadal. Cal prendre moltes decisions... Limitem els regals perquè sabem per experiència que si se'n tenen pocs es disfruten més, o bé ens escurem les butxaques per por de traumatitzar-los? Què comprem, jocs tradicionals, educatius, videojocs, llibres...?

En temps dels nostres avis no hi havia aquests problemes (d'altres sí, és clar). Any rere any es jugava amb rutlles, baldufes, boles, cavalls i nines de cartró i poca cosa més...

...

... Si no hi havia pilota de goma es podia fer una draposa, embolicant una pedra petita amb draps i embotint el resultat dins d'una mitja vella, cosida després pels dos extrems. I amb un carbassó, pals de panotxa i un retall de roba, s'aconseguia una nina per alimentar-la i bressolar-la.

... Les colles de nens i nenes exercitaven la fantasia, l'habilitat, els reflexos i la musculatura de mil maneres: jugaven a cuinetes, a corda, a la gallineta cega, a cuit, a vistri (o bristi?), al bèlit, a la rengleneta, als quatre cantons, a cavall fort, anaven a caçar nius o es barallaven a cops de roc (anaven a la pedregada, que es deia)...

...

Potser el millor regal de Reis i el més difícil d'aconseguir avui seria...: temps lliure, l'oportunitat d'inventar jocs i joguines i viure aventures amb els amics. I, de passada, Melcior, Gaspar i Baltasar ens en podrien deixar una mica als grans, que bona falta ens fa.

pd 225

EL PUNT / Dimecres 2 d'abril de 1997

FEIXISME

Josep M. Fonalleras

... Quan els obrers veuen una salvació possible en el feixisme, quan els obrers obliden, vol dir que el feixisme està anant més enllà del folklore i de la xerrameca. I això, perdonin, fa por...

... Davant del feixisme que ve, que ja és aquí amb la pell de l'ovella que se sent maltractada; davant del feixisme que maldiu dels polítics i que només escolta "la veu del poble"; ... quina és la lluita que ens cal, als demòcrates, als ciutadans que simplement volem un món tolerant, amable, ...? És possible, encara, lluitar amb les armes de fa seixanta anys? Ens és lícit d'exigir la tolerància i l'amabilitat sense matar els rèptils que coven els ous del terror? ... Serà un terror més discret, tan mesquí com tots, però més diluït, més dissimulats?

... No està gens malament netejar amb el greix de la intel·ligència les armes amb que ens veuran lluitar.

pd 224

EL PUNT ? ..... ?

CLASSE, NO ÈTNIA

Josep Murgades

... el cras error que es comet quan, per ignorància estúpida o per mala fe distractiva, hom pretén explicar-se el dretagirament que viu a hores d'ara Europa en termes simples de xenofòbia o de racisme. El factor ètnic, les diferències de color de pell, així com les d'idioma o les de credo religiós, no són sinó aquells trets a què, tot just perquè són els més visibles, s'aferra la reacció per mirar de racionalitzar i d'emmascarar allò que veritablement crea la desigualtat entre els homes, és a dir, el seu molt diferent grau de possibilitats d'accés a les oportunitats d'ascens social, al benestar i a la riquesa.

Les actuals masses europees que actualment voten dreta, i per més que puguin no ser-ne conscients, no ho fan pas per por de l'immigrant estranger, sinó sobretot del competidor en un marc laboral precari. Era Marx qui tenia raó, no Hitler.

pd 223

... del "feisbuc"

LA FALGUERA I EL BAMBÚ 

Anònim

Un dia vaig decidir donar-me per vençut ... deixar la meva feina, la meva relació, la meva vida. Vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien que era molt savi. 

-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? Li vaig preguntar. 

-Mira al teu voltant, em va respondre, veus la falguera i el bambú? 

-Sí, vaig respondre. 

-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera va créixer ràpidament. El seu verd brillant cobria el terra. Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú. 

El segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, no va créixer res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El tercer any, encara no va brollar res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El quart any, novament, res no va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El cinquè any un petit brot de bambú va treure el cap de terra. En comparació amb la falguera era aparentment molt petit i insignificant. 

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d'altura. S'havia passat cinc anys fent arrels que el sostinguessin. Les arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure. 

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat fent arrels? Li va dir l'ancià i va continuar ... 

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, però, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bonic. 

-Mai et penedeixis d'un dia en la teva vida. Els dies bons et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, li va dir l'ancià i va continuar ... 

-La felicitat et manté dolç. Les proves et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L'èxit et manté brillant ... 

Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis ... potser només estiguis fent arrels ...