pd 223

... del "feisbuc"

LA FALGUERA I EL BAMBÚ 

Anònim

Un dia vaig decidir donar-me per vençut ... deixar la meva feina, la meva relació, la meva vida. Vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien que era molt savi. 

-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? Li vaig preguntar. 

-Mira al teu voltant, em va respondre, veus la falguera i el bambú? 

-Sí, vaig respondre. 

-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera va créixer ràpidament. El seu verd brillant cobria el terra. Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú. 

El segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, no va créixer res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El tercer any, encara no va brollar res de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El quart any, novament, res no va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. 

-El cinquè any un petit brot de bambú va treure el cap de terra. En comparació amb la falguera era aparentment molt petit i insignificant. 

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d'altura. S'havia passat cinc anys fent arrels que el sostinguessin. Les arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure. 

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat fent arrels? Li va dir l'ancià i va continuar ... 

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, però, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bonic. 

-Mai et penedeixis d'un dia en la teva vida. Els dies bons et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, li va dir l'ancià i va continuar ... 

-La felicitat et manté dolç. Les proves et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L'èxit et manté brillant ... 

Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis ... potser només estiguis fent arrels ...