pd 2276 El blindatge de la immersió

 (arafa...)

Com a lingüista que soc he denunciat sovint en aquesta columna com la ideologia que contenen les paraules és la més invisible i insidiosa i, per tant, la més poderosa a l'hora de conformar la nostra manera de veure el món. ERC ara ens ven que ha aconseguit “blindar la immersió a les escoles”... Si els mitjans sobiranistes ho diuen, i ERC en fa bandera, com els convencerem (als espanyolistes) després que el català està en perill?... Quan parlem de l'ús del català, el que troben bona part de les nostres escoles és una residual complicitat, una àmplia indiferència i una creixent hostilitat. I en aquest context els docents -amb bon criteri- prioritzen la bona relació amb alumnes i famílies a l’apostolat de la llengua...

La immersió, en moltes escoles, és només una realitat de cartró pedra... Cap política lingüística se'n surt -ni la d’una dictadura- quan les famílies hi conspiren en contra. ¿Té sentit blindar una realitat de cartó pedra?...

dir-ne “blindatge de la immersió” d’una escaramussa victoriosa en una batalla que es va perdent forma part d'una propaganda electoral ... Comencem dient immersió al que sovint ja no en té res, i després anunciem que la blindem quan l'únic que fem és posar un petit entrebanc a la constant i progressiva castellanització dels centres docents. Proclamant que blindem la immersió no només ens enganyem sinó que regalem munició als que sempre han volgut acabar amb la nostra llengua.

Albert Pla Nualart 8.11.2020

pd 2275 Tots els afers tèrbols del rei emèrit (per ara)

 (arafa...)

Fa 104 dies que Joan Carles va fugir d’Espanya assetjat per la corrupció. En aquest temps, lluny de calmar-se la seva situació, s'han multiplicat els afers tèrbols que l’impliquen. Ja té tres investigacions obertes a Espanya, però no és clar que cap d'elles arribi a judici.

La primera alerta seriosa arriba de Suïssa... Un fiscal suís, Yves Bertossa, posa en el punt de mira dues fundacions: Lucum, amb seu a Panamà, i Zagatka, a Liechtenstein...

La Fiscalia del Suprem i les comissions de l’AVE...

Segona investigació: les targetes opaques ...la Fiscalia té una segona investigació en marxa. Aquesta vegada, sobre les despeses que hauria fet Joan Carles amb targetes de crèdit opaques el 2016, 2017 i 2018. Els volums podrien superar els 120.000 euros per any i, per tant, ser constitutius d'un delicte fiscal...

La tercera: els 10 milions d’euros a l'illa de Jersey...

Hotels, caceres, cavalls i maletins: s'obre la veda... Més enllà dels problemes amb la justícia, la segona pitjor notícia per a la monarquia espanyola és que, després de dècades de silenci, s’ha obert la veda a informar sobre les parts més fosques de la vida de l’exmonarca...

Quim Bertomeu 15.11.2020

pd 2274 Trapero, TV3 i l'escola catalana

 

(arafa...)

I què passa a Espanya? Doncs que alguns dels pilars del règim democràtic del 78, arran del Procés, han perdut la neutralitat i la professionalitat. La monarquia, els cossos policials i la justícia han actuat com a agents polítics al servei d'un nacionalisme espanyol cada cop més ultra. Aquesta barroera militància ha aconseguit imposar per la força la derrota independentista, però a costa de perdre legitimitat democràtica i de malmetre l’estat de dret. És a dir, l’Espanya democràtica ha sortit debilitada per la incapacitat d’abordar políticament un problema polític. Ha polititzat i desvirtuat institucions cabdals que haurien de ser neutrals: començant per la monarquia, cada cop més desprestigiada, i no només a ulls dels catalans; seguint per la Guàrdia Civil, que ha tornat a assemblar-se massa a la policia patriòtica de la dictadura, i acabant pels alts tribunals (en especial el Suprem), que han actuat com a guardians de la unitat sagrada de la nació i no com a garants de drets ciutadans...

Ignasi Aragay 15.11.2020

LliVre 5 Junil a les terres dels bàrbars

(Els caminants es reuneixen al voltant del foc per parlar si han d'escriure el nom de cadascú en una pedra. Parla Lafàs)

 

- "No en teniu prou de només sobreviure? Jo sí que en tinc prou, jo vull viure, i per saber que visc he d'imaginar coses que no serveixin per a res més que per treure'n una mica d'alegria."

Joan-Lluís Lluís, Junil... pàg. 215

pd 2273 Noms de poble

 (arafa...)

Alfonso Guerra posava com a exemple de la persecució del castellà que els noms dels pobles, a Catalunya, estiguin (només) en català. No és que estiguin en català. És que són en català. Arreu, els topònims són en la llengua pròpia que parlava la gent quan es van crear. Cadascun en la seva. Certament, alguns noms de pobles i ciutats tenen traducció a d’altres llengües. En català diem Saragossa, en castellà Lérida i en totes dues Londres. Però quan hi vas, a l'entrada de la ciutat hi posa London. També hi ha ocasions en què sobre el nom real d'una població s'hi sobreposa una d'aquestes traduccions a una altra llengua i, si és a la llengua del poder, se li dona el caràcter d’oficial. Fa anys es feia la broma que Franco volia canviar Maçanet de Cabrenys per Demasiado Limpio de Cabritos. I al País Valencià van sobreposar al nom de la Vila Joiosa un Vilajoyosa que té ben poc sentit en castellà. Però els noms són el que són. I només se’n poden queixar els qui, com Guerra, consideren que només és veritable el que és oficial, és a dir, el que té el poder darrere. Que les coses no són perquè són, sinó perquè les publica el BOE.

Vicenç Villatoro 21.11.2020

pd 2272 Democràcia, esclar

 (arafa...)

... Juan Luis Cebrián va justificar no haver publicat res sobre els diners tèrbols dels Borbons “per la supervivència de la democràcia”.

Però si no publiques que el rei no és demòcrata per la supervivència de la democràcia, el que sobreviu no és una democràcia...

De què serveix “una democràcia” si s'han d’amagar els actes il·lícits del cap d'estat? Quina és la diferència, llavors, entre una democràcia i altres règims? La democràcia, per ser-ho, justament, el que ha de fer és castigar el cap d’estat si comet actes il·lícits... L'educació que reben els nens reis (amb personal que fa reverències, palau pagat, mainaderes, pares absents durant dies, discursos als deu anys, acadèmia militar...) no és una educació correcta per fer adults equilibrats...

Empar Moliner 21.11.2020

pd 2271 Les ideologies, encara

 (arafa...)

​... ​la distinció entre esquerres i dretes, en la complexa societat d'avui, sovint és massa simplificadora. Primer, perquè els dos camps han tendit a acostar-se mútuament en la recerca d’aquest concepte vaporós anomenat centre polític, on molts electors se senten còmodes. Segon, perquè esquerra i dreta són termes massa esquemàtics per permetre als ciutadans amb una mica de curiositat intel·lectual adherir-s'hi fermament. Hi ha altres barems per mesurar la ideologia de l’individu, i sovint són transversals.​ A mi, per exemple, em disgusta el dogmatisme i el puritanisme, i d’això en trobem a la dreta i a l'esquerra. Em rebenta la demagògia, la intolerància, els prejudicis -també els de classe-. I em sembla que el dret de Catalunya a l'autodeterminació està fora de discussió...

Per als demòcrates, la mort de les ideologies no és una bona idea; ara bé: la substitució de les idees pel dogma, tampoc no ho és. El dogma inclou l’estigma, és a dir, la desqualificació integral de l’adversari reduït a una simple etiqueta. I la gent no vol ser etiquetada, és més, reclama el seu dret a canviar de parer.​

Toni Soler 25.10.2020