John Gregory
"En el futbol tot es complica per la presència del rival"
Jean-Paul Sartre
dissabte, 25 d’octubre del 2014
divendres, 24 d’octubre del 2014
pd 220
EL PUNT, febrer de 1986
LA FAM
Pere Torras
... quan es parla de la fam se solen invertir els termes. Aquells que anomenem països pobres en realitat en tenen ben poca, de fam: tan poca que amb un simple plat d'arròs al dia ja la tindrien satisfeta. Els qui realment patim una fam descomunal som nosaltres, els ciutadans dels països desenvolupats, la gana és la que tenim desenvolupada, i necessitem cent vegades més que la majoria dels humans.
Curiosament, les conseqüències tenen elements comuns. Segons diuen els experts, el 80% de les malalties en els països subdesenvolupats provenen de la desnutrició; en canvi, només el 60% de les dels països rics venen de la superalimentació...
... En quin lloc l'ésser humà viu menys deshumanitzat i se'l podria trobar més fàcilment: al Sud, amb la petita fam insaciada, o al Nord, amb la immensa gana insaciable?
... Les Nacions Unides han calculat que si de cada 100 pessetes que gastem en donéssim 1 per al tercer món, desapareixeria el subdesenvolupament. Però sembla que ara per ara això no és possible perquè "estem en crisi". Primer cal solucionar la nostra crisi.
dijous, 23 d’octubre del 2014
pd 219
AVUI, ....... 19.. ?
LA POBRESA
Josep M. Espinàs
Hi ha una mística de la pobresa que sempre m'ha anguniejat molt. Com si la pobresa fos una sort, un privilegi o una possibilitat més gran de desenvolupament espiritual...
La "moral de l'enriquiment" com a criteri que presideix una vida no té, per a mi, cap interès;trobo que hi ha objectius molt més importants a la vida que fer-se ric. Però...
Em sembla perillós confondre la pobresa amb la virtut, com certs moralistes han intentat...
M'empipa, doncs, que la pobresa hagi estat tan defensada... precisament pels rics o pels que no necessiten diners. Hi ha rics que es miren la pobresa d'una manera que em sembla morbosa, com volent dir: "Feliços els pobres, que no tenen els meus maldecaps, que saben treure satisfaccions de la modèstia, que fan una vida més tranquil·la i més humana..."
...
Pregunteu als pobres de debò, però, si els agrada de ser pobres. Llevat dels casos, que n'hi ha, de pobres vocacionals o d'austers convençuts, la immensa majoria dels pobres voldrien tenir més diners. Alguns en voldrien molts més, d'altres es conformen amb una mica més. Ningú no en vol tenir una ica menys...
... en un món on hi ha tantes coses interessants que tenen un preu la pobresa no és cap avantatge. I quan dic coses no em refereixo nomé a objectes materials, sinó a beneficis com la llibertat i la cultura...
Refuso, doncs, la mitificació de la pobresa, que sembla tan compensadora per a la consciència dels qui no la pateixen...
dimecres, 22 d’octubre del 2014
pd 218
DIARI DE GIRONA, ...... 1980?
CARTES A UN ADOLESCENT: "I DÉU...?"
Josep Cornellà i Canals
... D'unes creences imposades a cops de jaculatòria i exercicis espirituals, hem passat a la indiferència i a l'oblit. I el buit espiritual va estenent-se per tot el nostre món occidental. I, per les lleis físiques, saps prou bé que els buits tenen tendència a ser omplerts. Hi ha grups sectaris, destructius de la personalitat, preparats per omplir aquesta necessitat de transcendència que té el cor humà...
... Jo crec en un Déu que està a l'interior de cadascú, i per això és tan semblant a nosaltres mateixos... Crec que el mal que la humanitat ha comès ha estat fer de Déu una idea o una imatge...
I Jesús de Natzaret? Per a mi , va ser un Home (ho posa expressament en majúscules) que n'era ple a vessar d'aquest Déu. I, per això, no fou comprès en el seu missatge. Era (i és) molt més fàcil adorar Déu al Temple i complir uns ritus i preceptes que trobar-se aquest Déu interior. I és aquesta força de Déu que el fa viure després de la mort. No pretenia desfer els teus arguments agnòstics. Tan sols apuntar-te una imatge diferent, més propera potser, de Déu...
dimarts, 21 d’octubre del 2014
pd 217
AVUI, Diumenge, 3 d'abril de 1988
MARTIN LUTHER KING, UN MOSSÈN DEL SUD QUE TENIA LA IGUALTAT COM A NORD
Josep Porter i Moix
El 4 d'abril del 1968 va ser assassinat el capellà baptista Martin Luther King, defensor de la igualtat de drets, de la no-discriminació, de la llibertat; vencedor de la lluita contra les autoritats dels estats nord-americans del sud, segregacionistes....
....
Tenia una profunda consciència de la justícia... la Constitució nord-americana diu que tothom és igual davant la llei, que no hi pot haver discriminacions de cap mena; els Estats del Sud feien servir un altre aspecte de la llei, emparats en la possibilitat de fer les seves pròpies, que discriminava la població negre, fins el punt de separar-los a les escoles i de no permetre'ls votar...
...
Va fer servir la paraula i el cant; la denúncia i la consigna; els textos bíblics i els legals.
La iniciativa nascuda al sí del temple va convertir-se en un autèntic moviment cívic el 1960...
Va aconseguir aplegar un quart de milió de manifestants en un míting a la capital dels EUA...
El 1964 se li va atorgar el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta contra la discriminació racial...
El moviment contestatari va obtenir el dret de vot per als negres del sud...
dilluns, 20 d’octubre del 2014
pd 216
AVUI, 2 de maig de 1993
APORTACIONS A LA HISTÒRIA DEL MOVIMENT OBRER
Ricard Vinyes
... la vida de les classes subalternes ve explicada, sempre, per les seves característiques nacionals i culturals, les quals no són ni invencions, ni fràgils - o sòlids - productes ideològics. Al contrari, són realitats històriques que han condicionat i vertebrat, juntament amb l'accidentalitat política i econòmica, la formació i la vigència d'interpretacions comunes, d'interpretacions compartides, sobre el món, sobre la pròpia existència concreta, sobre la naturalesa de les relacions socials...
....
... el concepte de classe apareixia inseparable de la noció de lluita de classes, de la noció de conflicte, provant que les classes no existeixen com a entitats aïllades que busquen, troben una classe enemiga i s'embranquen a barallar-se amb ella. No. Al contrari, els homes i dones viuen les seves relacions productives dins el conjunt de relacions socials...
diumenge, 19 d’octubre del 2014
pd 215
35 HORES, març 2002
INTEGRACIÓ LINGÜÍSTICA
Servei Lingüístic de CCOO
... com a primer pas per a la integració lingüística dels immigrants, se'ls ha d'explicar què és Catalunya i què és el català... si l'immigrant no sap que els català és la llengua pròpia de Catalunya, difícilment podrà exercir el dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya - també els nouvinguts - de conèixer i utilitzar aquesta llengua.
A Catalunya la integració dels immigrants no és factible si es deixa en un segon terme aquest dret, ni que sigui esgrimint l'existència d'uns drets socials precisament "bàsics" i "inajornables" (habitatge, salut, treball, coneixement del castellà...)...
Saber català i parlar-lo és un dret que s'ha de tractar no aïlladament ni després de tractar altres drets que propicien la integració, sinó transversalment i de manera simultània.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)