CARTES A UN ADOLESCENT: "I DÉU...?"
Josep Cornellà i Canals
... D'unes creences imposades a cops de jaculatòria i exercicis espirituals, hem passat a la indiferència i a l'oblit. I el buit espiritual va estenent-se per tot el nostre món occidental. I, per les lleis físiques, saps prou bé que els buits tenen tendència a ser omplerts. Hi ha grups sectaris, destructius de la personalitat, preparats per omplir aquesta necessitat de transcendència que té el cor humà...
... Jo crec en un Déu que està a l'interior de cadascú, i per això és tan semblant a nosaltres mateixos... Crec que el mal que la humanitat ha comès ha estat fer de Déu una idea o una imatge...
I Jesús de Natzaret? Per a mi , va ser un Home (ho posa expressament en majúscules) que n'era ple a vessar d'aquest Déu. I, per això, no fou comprès en el seu missatge. Era (i és) molt més fàcil adorar Déu al Temple i complir uns ritus i preceptes que trobar-se aquest Déu interior. I és aquesta força de Déu que el fa viure després de la mort. No pretenia desfer els teus arguments agnòstics. Tan sols apuntar-te una imatge diferent, més propera potser, de Déu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada