dissabte, 15 d’abril del 2017
divendres, 14 d’abril del 2017
pd 994
PUNT DIARI abril 1985
ENTREVISTA AMB MIQUEL ÀNGEL FERRÉS
Quim Pla
Ja
fa nou anys que la diòcesi de Girona celebra la Pasqua Jove. Allò que
va començar com una celebració privada d'un grup de joves, al Collell,
s'ha convertit en una festa massiva, que aplega més d'un miler de nois i
noies de totes les comarques gironines. Aquest any, la celebració
tindrà lloc a Blanes, el dia 6 d'abril.
- Miquel Àngel, de què va aquest any, la Pasqua Jove?
- "Va de participació. El lema és: Participar: signe de vida..."
- Miquel Àngel, de què va aquest any, la Pasqua Jove?
- "Va de participació. El lema és: Participar: signe de vida..."
- Com ho veus això de la participació dels joves?
- "La societat té uns mecanismes de defensa, conscients o no, enfront de la desestabilització que poden portar els joves. És cert que hi ha molta apatia entre el jovent actual, però la culpa no és pas tota d'ells. Els sistemes establerts no incentiven gaire la participació. Amb tot, crec que el jovent té molt a aportar a la col·lectivitat; i els que són conscients, lluiten per obrir canals de participació".
...
...
dijous, 13 d’abril del 2017
pd 993
LA VANGUARDIA, abril? del 2006
VIAJE A LOS ORÍGENES ÍBEROS
Teresa Sesé
El Saló del Tinell acull fins el maig l'exposició "Ibèria, Hispània, Spania".
La mostra reuneix 200 peces pertanyents als períodes iber, romà i bizantí.
Un recorregut per 1200 anys d'història del Mediterrani, des de l'època ibera fins a la bizantina, amb les seves transformacions culturals, canvis de llengua, d'organitzacions econòmiques i polítiques, d'idees i creences...
Ibèria, Hispània, Spania pren per títol els tres noms amb els que es va conéixer la península Ibèrica durant les cultures ibèrica, romana, visigoda i bizantina...
Un recorregut per 1200 anys d'història del Mediterrani, des de l'època ibera fins a la bizantina, amb les seves transformacions culturals, canvis de llengua, d'organitzacions econòmiques i polítiques, d'idees i creences...
Ibèria, Hispània, Spania pren per títol els tres noms amb els que es va conéixer la península Ibèrica durant les cultures ibèrica, romana, visigoda i bizantina...
dimecres, 12 d’abril del 2017
pd 992
EL PERIÓDICO, divendres, 2 de març del 2001
ELS LÍDERS ZAPATISTES ANIRAN AL CONGRÉS AMB DELEGATS INDÍGENES
Toni Cano
"Dignitat rebel", " Convoquem amb el nostre somni tots els somnis del món", es llegia en les pancartes amb efígies d'Emiliano Zapata i el "subcomandante" que ahir van rebre la marxa...
Més de la meitat dels indígenes mexicans parlen una llengua precolombina.
dimarts, 11 d’abril del 2017
pd 991
ARA diumenge, 2 d'abril del 2017
POT SER RACISTA LA CORRECCIÓ POLÍTICA?
Albert Pla Nualart
.....vull reflexionar sobre la subtil manera com ens censura la correcció política. I em centraré en un tema delicat... el repte que suposa per a una societat la convivència entre grups ètnics amb valors substancialment diferents... en el món dels mitjans hi ha una voluntat -subreptícia, tàcita i molt general- d'invisibilitzar aquest problema...
D'una banda, tenim barris humils on grups ètnics diferents conviuen amb evidents malestars. De l'altra, una opinió publicada firmada per persones benestants que fan el que poden per no conviure -fugint, si cal, de l'escola pública- amb grups ètnics diferents del seu. (Poden tenir i exhibir, això sí, amics i coneguts en l'elit més culta i integrada d'aquests grups.)
Hi ha una correcció política que ha vingut a dir que conviure amb altres ètnies enriqueix i és fantàstic. Però no és igual conviure amuntegats en pisos amb parets de paper de fumar que conviure, quan tu vols i on vols, com qui fa excursions a un parc temàtic... en certes condicions, la convivència ètnica pot ser un repte insuperable que defugen, així que poden, els que tenen més mitjans.
I, tanmateix, només una convivència a fons en cada barri i poble evita la derivada inevitable d'aquest malestar: els guetos.
dilluns, 10 d’abril del 2017
pd 990
ARA dimarts, 8 de gener del 2017
ALS FILLS, ENCARA
Ignasi Aragay
Ara que ja sabeu com us estimo i com entenc i pateixo la vostra llibertat, goso encara afegir-hi alguna cosa més: el mateix de la carta anterior, però dit d’una altra manera. Perdoneu-me la insistència. Els pares, ja ho sabeu, podem ser molt pesats, coses de l’amor incondicional. D’una banda sempre empetitim els fills i de l’altra sempre n’esperem massa...
... no em desplau tant la informalitat dels joves com la poca empenta que a voltes demostreu, aquest deixar-se portar. M’entristeix molt, molt, quan parleu com vells derrotats i desesperançats, conformistes, apàtics. El món va massa malament per renunciar a transformar-lo. I la vida és massa meravellosa per viure-la només de passada. Quin horitzó pot tenir algú que als 18 anys no vol canviar les coses? El pessimisme remugaire fa llàstima en algú gran, sí, però en un jove és descoratjador, desconcertant, és un fracàs ... ¿Es pot ser jove i no rebel, no inquiet?
Ni que sigui des d’un escepticisme lúcid, hi ha tantes coses en les quals creure, tantes causes per les quals lluitar!... Tantes! Totes venen de lluny i no s’esgotaran en la vostra vida. Demanen, a més, el gest generós d’entendre que formeu part d’una cadena, que algú us ha precedit en l’esforç i que algú n’agafarà el relleu. Demanen el vostre petit gran gra de sorra, el vostre compromís. Res més.
...
Ara que ja sabeu com us estimo i com entenc i pateixo la vostra llibertat, goso encara afegir-hi alguna cosa més: el mateix de la carta anterior, però dit d’una altra manera. Perdoneu-me la insistència. Els pares, ja ho sabeu, podem ser molt pesats, coses de l’amor incondicional. D’una banda sempre empetitim els fills i de l’altra sempre n’esperem massa...
... no em desplau tant la informalitat dels joves com la poca empenta que a voltes demostreu, aquest deixar-se portar. M’entristeix molt, molt, quan parleu com vells derrotats i desesperançats, conformistes, apàtics. El món va massa malament per renunciar a transformar-lo. I la vida és massa meravellosa per viure-la només de passada. Quin horitzó pot tenir algú que als 18 anys no vol canviar les coses? El pessimisme remugaire fa llàstima en algú gran, sí, però en un jove és descoratjador, desconcertant, és un fracàs ... ¿Es pot ser jove i no rebel, no inquiet?
Ni que sigui des d’un escepticisme lúcid, hi ha tantes coses en les quals creure, tantes causes per les quals lluitar!... Tantes! Totes venen de lluny i no s’esgotaran en la vostra vida. Demanen, a més, el gest generós d’entendre que formeu part d’una cadena, que algú us ha precedit en l’esforç i que algú n’agafarà el relleu. Demanen el vostre petit gran gra de sorra, el vostre compromís. Res més.
...
Prefereixo joves i fills que em retreguin el meu tebi compromís, la
meva possible hipocresia o la meva comoditat de predicador ben pagat que
no els que s’ho miren tot des de la barrera. Prefereixo un jovent que
m’incomodi que un que em complagui. Prefereixo que els fills
s’equivoquin per voler fer massa i anar massa ràpid que no per prudents i
passius. La seva revolta potser no serà la meva, però serà... O el que sigui. Però que sigui! Per això us dic que els joves
només teniu dues alternatives: ser o ser. La resta és enterrar-vos en
vida, decebre i decebre-us. Ànims i molta sort! I feu el que feu, us
estimaré sempre.
diumenge, 9 d’abril del 2017
pd 989
ARA, 30 de desembre del 2016
16 COSES QUE HE APRÈS AQUEST 2016 (b)
Carles Capdevila
...
9 Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
10 Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que podran...
11 Que prioritzar vol dir descartar...
12 Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13 Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem.
14 Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim...
15 Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
16 Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som...
9 Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
10 Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que podran...
11 Que prioritzar vol dir descartar...
12 Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13 Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem.
14 Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim...
15 Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
16 Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)