GÒLGOTA.
En hebreu significa “calavera”.
És la muntanya dels crucificats.
Té mil camins i cap no fa drecera,
Només pugen al cim els condemnats.
Condemnats ho som tots, aquí a la terra.
La terra no és el regne de la pau.
És el regne de l’odi i de la guerra,
la vall de llàgrimes de tot esclau.
No crec que en aquest lloc s’hi pugui viure.
És l’extrem oposat al Paradís.
En aquest món, tot ésser vol ser lliure,
en aquest món, tothom vol ser feliç.
I què penseu, germans, que això és possible?
Podem, en aquest mon, ser benaurats?
El bé que desitgem ¿és assequible?
Som fills de Déu o dels nostres pecats?
Mal dia avui, germans, per contestar
preguntes contestades fa vint segles.
Avui el que hem de fer és commemorar,
la creu que ens redimí de ser tan febles.
Adéu muntanya de la calavera!
Benvingut sigui l’arbre de la creu.
És l’arbre de l’eterna primavera,
l’arbre diví de la divina veu.
Veu de Jesús, el nostre redemptor,
que morí per nosaltres a la creu..
Alliberats de culpa i de dolor,
adorem l’arbre que ningú no veu.
Jaume, divendres sant, 2017
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada