... val la pena explicar exactament què va ser la dictadura? Diguem-ho sense embuts: va ser una salvatjada i
un puto desastre. La mediocritat al poder durant quaranta anys. Què
millor que una veu d’autoritat com la de l’historiador Josep Fontana
(1931-2018) per fer-ne un repàs sumari. La seva mirada és tant informada
com implacable. A El franquisme, Joaquim Albareda i Jaume Claret han reunit per a l'editorial Eumo una tria demolidora dels textos de Fontana sobre el període...
D’entrada, uns apunts biogràfics. Començant per una família en què "tots
els germans compartien l’odi cap al pare", que va abandonar dona i
fills per instal·lar-se a Madrid amb una altra. De gran, "va manifestar
sovint el menyspreu pel seu fill totpoderós". Quan el 1942 va caure
greument malalt, Franco ni el va anar a veure. I què dir del matrimoni
amb Carmen Polo, la Collares? Fontana repassa els dubtes
raonables de l’embaràs. Ningú la va veure mai prenyada. I les dates no
quadren. "Aquests dubtes lliguen amb la manca total de referències
sexuals" en els escrits de Franco. Deixem-ho aquí. Misèries ocultes.
Anem a la miserable cosa militar i política.
Com va progressar aquell oficial obscur a qui els companys d’acadèmia
deien Francisquito –feia 1,64 d’estatura–? Doncs amb la legió al Marroc,
on la norma era la brutalitat i la crueltat...
El Caudillo, quina ideologia tenia? "No hi ha res de feixisme en ell. No
se sap que mai hagi llegit Mussolini ni Hitler, ni mai va incloure res
similar en referències doctrinals. Darrere la seva visió de la història
d’Espanya hi ha les mateixes idees comunes a l’integrisme espanyolista,
arran de la pèrdua de les colònies de 1898. Es tracta d'un programa de
renacionalització que exigeix eliminar la dissidència de Catalunya i una
expansió imperial amb tres punts: recuperació de Gibraltar, annexió de
Portugal i, sobretot, compensació de l’imperi perdut a Amèrica amb un
nou imperi africà que ha d’abraçar el Marroc i l’Oranesat".
L’autèntic programa polític franquista era desfer "el reformisme
republicà" democràtic... El mètode? La violència –en això sí
que imita la modernitat feixista–, que, segons Fontana, no va ser "un
accident de la presa de poder, sinó una mesura política estable". I el
suport d'una Església ultra que controlava l'educació i la moralitat,
bastió d'un règim nacionalcatòlic...
Ignasi Aragay 20/02/2026
