Hi ha moltes maneres de dividir Catalunya, però la més ingènua és la que
marca una frontera entre la “Catalunya real” i totes les Catalunyes
inventades o sinecdòquiques... per als defensors de la Catalunya real, la pluralitat és sinònim d’hispanitat i prou...
És tan absurd ficar al sac de la cultura catalana la Feria de Abril com ho seria ficar-hi l’Oktoberfestde
Calella o l’Ashura que celebren els pakistanesos xiïtes al Raval de
Barcelona. Igualment absurd és negar el dret de qualsevol ciutadà de
Catalunya a celebrar les festivitats de les seves terres d’origen, però
la protecció i el foment de la cultura pròpia és un mandat de qualsevol
govern català digne d'aquest nom. Sobretot perquè som el territori
europeu que ha patit la mutació demogràfica més forta en l'últim segle.
Les grans migracions de les regions pobres d'Espanya (el segle passat) i
les de la resta del món (en els últims vint anys), si bé han demostrat
la gran capacitat d'integració de la societat catalana, també han deixat
la població indígena i la seva llengua en minoria, i això no és només
una dada demogràfica: és la demostració que una nació sense estat no té
les eines per garantir la seva cohesió social i la supervivència de la
seva cultura. La qual cosa, per a la majoria de catalans –de l’origen
que sigui– és una mala notícia. Excepte per als votants del PP i Vox,
que aspiren declaradament a l'espanyolització del país, i per a un
segment de votants d'esquerres que els fan el joc amb els tòpics tronats
sobre el catalanisme burgès...
