(arafamesdunany)
(1) Corpus era una festa gloriosa en el calendari del nostre país,... Tot això són records dels vells com jo. Records. La societat rural s’ha acabat i la catòlica també. Ara, mentre esperem
l’imperi tecnològic que ha d’arrasar-ho tot, vivim entre els records del
que ja hem perdut i la incertesa del que ha de venir. Som en una època
difícil perquè no tenim cap superestructura mental i vital que ens
sustenti. Els més vells som nàufrags en un pèlag de restes i els més
joves són nadons atònits en un món que els espera i que no saben com
serà...
(2) els catalans... ens sentim
alhora decebuts i tristos. ¿Què hem de fer? ¿Creure que s’obre una època
esperançada de diàleg i negociació? ¿Amb un nou president del govern
estatal que s’ha distingit per dir enormes disbarats contra Catalunya i
per votar a favor de la repressió contra els catalans? Per a Espanya, la
caiguda del PP és positiva, però per a Catalunya no tant. ¿Serà capaç
el PSOE de plantar cara a Ciutadans? En moltes coses potser sí, però no
pas en la qüestió catalana. Al fons de l’imaginari del PSOE i de
Ciutadans hi ha una divisa comuna: 'Delenda est Catalonia'. Però
nosaltres hem de persistir.
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada