(arafamesdunany)
La població catalana ara mateix es divideix entre enrabiats (els votants
fidels del PP i de Ciutadans), motivats (els votants del PSC i la major
part dels comuns), esperançats (una altra part dels comuns i potser la
meitat d’ERC i el PDECat) i escèptics (la part més dura de
l’independentisme, repartida entre els tres partits sobiranistes i en
l’entorn de Puigdemont i Torra). La bona notícia és que els enrabiats
són una clara minoria i que la resta tenen una cosa en comú: la
satisfacció per veure com Rajoy, Soraya, Zoido, Millo i companyia fan
les maletes i reben la justa condemna pel seu comportament indecent i,
en molts casos, delictiu. Tenim doncs, a Catalunya, una mena de Bloc de
la Decència... Per a molts sobiranistes tot això només són les engrunes. D’acord. El
que voldríem és una nova llei d’amnistia que retornés els presos i els
exiliats a casa, i una autèntica negociació bilateral que recuperés la
idea d’un referèndum d’autodeterminació. Això no passarà, perquè Pedro
Sánchez continua essent el mateix que fa una setmana va acusar de
“racista” Quim Torra i va demanar la revisió del delicte de rebel·lió...
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada